Carta a Pedro J. Ramírez

Un dia vaig llegir, i malgrat que tenc molt mala memòria m'atreviria a dir que va ser al seu diari, en aquella frase que posen cada dia a la portada a dalt de tot, que «un sistema polític en el qual el poble no és lliure, és dolent per al poble, perquè impedeix que aquest avanci» i en una dictadura sempre hi ha algú, d'un bàndol o d'un altre, que no és lliure. Em consider molt demòcrata, i em va enorgullir veure com gent amb idees tan diferents es va poder manifestar a uns centenars de metres els uns dels altres sense que hi hagués cap incident. Vostè sap que un fet com aquest no s'ha pogut donar durant una dictadura.

He vist moltes intervencions seves a la televisió i he llegit alguna vegada els seus articles, i és per això que em sorprèn moltíssim que vostè, que defensa amb tanta convicció la democràcia, les llibertats, les injustícies, que en la manifestació de dissabte deia que la substància de la manifestació eren «valors molt més importants com aquesta llibertat, tolerància i convivència» que demanaven els lemes de la manifestació del Círculo i NNGG, redactàs un article com el que va redactar diumenge al seu diari, que titulava «El franquisme vam ser tots» i en el qual, a mesura que transcorria l'article, sembla que d'una manera molt subtil, i reforçant-se en els resultats de les enquestes que realitza el seu diari, intenta mig justificar aquest règim dictatorial.

Francament, em sap greu, però crec que la pròxima vegada que el vegi parlar de llibertats, tolerància i democràcia no aconseguirà transmetre'm aquesta convicció amb la qual en parla.

Jesús Alguacil Picó. Rebuda per e-mail.