Ràbia personal

TW
0

Quan acudírem a l'oficina de l'EMT ens pensàvem que hi rebríem ajuda, però fou tot el contrari. Crec que la manera de respondre'ns no era la correcta per a unes persones a les quals se'ls havia pres tot el que tenien per passar uns dies de vacacions. Aquella al·lota només responia que no s'hi podia fer res i que el problema el teníem nosaltres i que, si volíem fer cap queixa que la féssim. Li demanàrem el llibre de reclamacions i ens contestà que no en tenien.

Ens sentírem indignats pel maltractament ocasionat per la companyia de transports. Esperam que es faci alguna cosa en aquest sentit amb la companyia esmentada, volem una explicació i saber com podem curar aquesta ràbia cap a Mallorca que ens ha quedat.

Vostès m'entendran, perquè és indignant que tota una companyia d'autobusos es tregui de sobre una família amb un problema greu de robatori, dient-li que ho senten molt, que aquest no és el problema de la companyia. Senyors, si a la meva casa hi entra un lladre i es fa mal, qui en té la culpa? Qui ha de pagar? No saben el dany psicològic que portam a dins, sobretot la meva criatura de 7 anys quan em va veure plorant de ràbia en aquesta maleïda línia número 3? Tant els costa posar-hi 4 cartellets o una megafonia per anunciar que es tracta d'una línia conflictiva? Tan difícil és, això?

Llavors no m'estranya gens que la gent no denunciï res. Arribàrem a les 11.00 i sortírem a les 15.00 hores, és normal? Robats, humiliats, menyspreats per l'empresa, i molt mal atesos per la policia nacional: tres persones atenent 30 denunciants que amb el número de la carnisseria se n'anaven avorrits i robats, i empipadíssims per una atenció tan dolenta.

Tothom sap que a la línia 3 i a la 15 hi passa això cada dia, però no es fa res. (Policia Nacional/Personal de l'EMT/ la pobra gent del bus, que l'agafa cada dia i no es fa res, ni guàrdies de seguretat ni rètols, res de res. Hem tengut les vacacions pitjors de la nostra vida, a més de tractar-se d'un atemptat contra nosaltres, perquè la gent que anava en el bus em digué: que a ells molt sovint els roben, és a dir, que sent al meu propi país em vaig sentir molt desprotegida).

Abans de sortir de l'oficina de l'EMT, vaig demanar a l'al·lota quins mitjans tenia l'empresa per reparar un dany així, i em respongué que RES. No ho entenc, no us imaginau els dies que fa que hi pens, no dorm, ara que estic a casa he començat a arreglar de nou tots els papers, amb la pèrdua de temps i de diners que suposa. Em prengueren els únics 500 euros que duia damunt. No poder comprar ni un sol record, RES. Encara vàrem tenir sort el darrer dia, de no haver de fer autostop per anar a l'aeroport, ja que el subdirector de l'hotel Catalonia Majorica, molt responsable, es va fer càrrec del nostre trasllat a l'aeroport amb el seu cotxe particular, i de deixar-nos pagar una petita suma d'extres durant els pròxims dies.

Això sí, senyors, de guàrdia urbana posant milers de multes cada dia que no en falti, als turistes que els «donin», multes i més multes, i els rics de la Costa dels Pins superprotegits per canvis de guàrdies civils, fins a 10 canvis per dia i, si no, poden mirar els diaris del dia 8 o 9 d'agost.

Deman perdó per aquestes paraules d'odi, esper que entenguin la meva situació, perquè quan et toquen la moral dels teus fills i els teus diners estaries disposat a tot.

Salutacions cordials.

Jordi Perich. (Rebuda per e-mail).