Habemus Taurum

Com ja havíem pronosticat, el Sr. Joan Rotger envià a darrera hora l'autorització signada que «legalitzava» el polèmic acte taurí d'Alaró en base al paper enviat pel Sr. Miquel Deyà, on confirmava la qualitat de tradició centenària argumentant que qualque any no s'havia celebrat. Es degué confondre amb el conjunt complementari de la tradició taurina alaronera, atès que la definició de tradició és implícita al concepte de prevaler, que significa mantenir-se en un mateix estat (en aquest cas al llarg de cent anys). És cert però, que no va especificar si la tradició era dur-hi els menors d'edat o no; per tant, els deixaren entrar. Segons cròniques periodístiques diverses, la «festa» no fou més que un desastre. Això sí, amb bandera espanyola al capdavant i tan gran, que ocupava tot el carrer de banda a banda. No crec que aquesta espanya europea i plural d'ara, tan estatutària i en contra de la violència de gènere i espècie, aplaudís aquest intent de relacionar-la amb actes més propis de l'Espanya d'abans (sic). De qualsevol manera, no es podria deduir de cap de les cròniques de l'endemà que els animals disfrutassin ni es mostrassin contents o festius. Maltractar és conjugació de dos mots: mal i tractar. Si qualcú és capaç d'assegurar que hi va haver bon tracte als animals, que raoni i exposi el seu discurs un poc més coherentment que el Sr. Llorenç Riera, qui assegurava l'altre dia amb «lletra menuda» que el problema és que tenim complexos per maltractar els animals, que no els hauríem de tenir, com no els té el Sr. Toni Seguí, que exculpava l'acte en qüestió defensant que el correbous no era una cursa de braus. Els autoanomenats «Amics del bou» s'han erigit en defensa d'aquests animals amb propietat. Els cansaren fins que fluixejaren de les quatre potes, per tal d'evitar-los el patiment quan els menassin a escorxar, que per a això tenien el permís. Qui no faria això per un amic? Cito directament de la UNESCO: «El banal art de torturar i/o matar animals en públic traumatitza els nins i adults sensibles. Agreuja l'estat dels neuròpates atrets per aquests espectacles. Desnaturalitza la relació entre l'home i l'animal. Constitueix un desafiament major a la moral, l'educació, la ciència i la cultura. La cultura és tot allò que contribueix a fer tornar l'ésser humà més sensible, més intel·ligent i més civilitzat. La crueltat que humilia i/o destrueix pel dolor mai no es podrà considerar cultura. Precisament per això, els toreros i les seves quadrilles solen provenir de les capes més desfavorides de la població on la incultura és majoritària». No vull pensar ni creure que els alaroners formem part d'aquest conjunt definitori, i això no té res a veure amb «caçar per menjar» vs «comprar carn en sèrie i dins plàstics a un supermercat», com apuntava l'esmentat Sr. Riera.