Bous a Alaró

Després de l'escàndol de l'any passat, enguany hi tornen. Han tornat a posar data a una «festa» que encara no està autoritzada. Els impresentables, però, fan ja els preparatius i fermen caps. Això s'entén si recordam que, si passa el mateix que l'any passat, la Conselleria d'Interior, amb tot el seu Cos de Policia de colors rodriguencs, donarà el seu vistiplau a darrera hora, per tal d'impedir que qualsevol protesta pugui sortir del sac dels contraris en un intent d'aturar aquesta anacronisme bàrbar. No vull amb això repartir culpes gratuïtes a un sector d'alaroners que probablement no tenguin gens de mala intenció. Per desventura foren alienats, inculcant-los unes idees determinades de les quals no poden pas defugir. Són aquests, capaços de negar que l'esdeveniment en qüestió fomenta la barbàrie i crueltat vers el món animal, o de llevar-li la seva indefugible importància. Això és l'educació que volem per als nostres infants els alaroners, en aquests temps on l'ecologisme i l'educació ambiental s'usen tant. Per a la seva lluita aferrissada i caparruda empren diverses tàctiques i argumentacions, però la que més controvèrsia crea potser és la d'intentar provar la tradició de l'anomenat «correbous». Per extensió, també podríem cremar els contraris a la plaça de «Los d'Amunts», talment Cabrit i Bassa (aquests sí que en tenen, de tradició!). L'any passat, el batlle del PSIB signà un paper on posava que feia més de cent anys que es celebrava la crueltat, quan el cert és que només es va fer de 1992 a 1994. Això permeté que l'esmentada Conselleria tengués perfecta excusa per donar via lliure a la polèmica. Un regidor del PP assegurava, fa uns anys, que existeixen documents que proven la tradició del correbous. En temps de Franco feien toros, a Alaró; això és cert. Però pel que m'han contat, poc o gens té a veure allò amb això que fan ara. I si aquestes proves no surten, la llei 1/92 prohibeix que es celebri la correguda en qüestió. Han tengut tot l'any per demanar el permís i presentar aquests documents i no ho han fet fins al darrer moment confiant en l'estratègia de l'efecte sorpresa, m'imagín. Potser els taurins fan molta fressa, però hi ha molts d'alaroners que no volen bous ni toros, que ja basta amb la vergonya dels que sí mantenen aquesta tradició nominalitzant-la «fiesta nacional», sense adonar-se que som al segle XXI i encara es vanaglorien de dur a terme indignes espectacles més propis d'egregis amfiteatres en temps de Neró, que del castell d'Alaró, més avesat a veure caçar tords amb filats.