Sr. Director:
El passat dia 20 de maig vam contreure matrimoni, pels pèls, a
l'església de Sant Marçal. Deim «pels pèls» per com va ser de
vergonyosa la nostra cerimònia gràcies a Don Toni, el capellà.
Tot començà amb l'entrada de la novia a l'església, ja que duia
dues nines petitones de 3 i 5 anys d'edat com a dames. Les nines
anaven davant de la novia, una amb les aliances i la més petita amb
una senalleta de pètals. Mentre una amiga feia una de les lectures
de la cerimònia, D. Toni es va dirigir a nosaltres dos i ens digué
de mala manera: «això de tirar pètals no estava programat, que
sapigueu que cada pètal és una taca que jo després he de netejar
perquè tenc un altre casament». Vam quedar atònits, demanàrem
disculpes tot d'una i continuà la cerimònia.
El pròxim comportament del capellà va ser «empènyer» el càmera i
preguntar-li: «Ja t'has quedat de gust?». Aquest li preguntà: «Per
què?». I el capellà li va contestar: «Em sembla que no saps gaire
bé com fer la teva feina». En aquell moment la cerimònia es va
excedir, ja que en defensa del càmera va pujar el fotògraf; s'hi va
afegir el novii i els familiars de la primera fila, que digueren al
capellà que els semblava increïble com podia destrossar així el dia
d'una novia, ja que jo estava plorant.
Alguns van posar «pau». El capellà ni va acabar la cerimònia, es
va dirigir a tots els nostres convidats i els digué molt
despectivament que sortissin sense trepitjar els pètals del terra
per no crear taques i que no tocassin ni una sola flor dels bancs
perquè les havíem pagades a mitges amb l'altra parella que es
casava després... Va fer que pujassin els testimonis a firmar,
després nosaltres dos. Va ser quan ens va dir «d'aquí a tres o
quatre setmanes veniu a cercar el llibre de família. Per cert, els
120 euros que heu de donar a l'església (és a dir, a ell), els
donau a la de verd (la meva cunyada) i a tots els vostres convidats
per l'espectacle que heu concedit».
D.Toni va anar a la sagristia, no sense abans recordar-nos que a
les sis com a màxim havíem de ser fora perquè arribava la següent
parella. Així resumim el nostre casament. Gràcies a Déu, fotògraf,
càmera, convidats, familiars i el restaurant La Casa del Virrei
donaren un molt feliç final a aquest dia.
Vostè no serà menys! GRÀCIES DON TONI.
Carolina Garríguez. Rebuda per e-mail.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.