Resulta indignant, com a poc, llegir els articles que publica el diari El Mundo en les seves edicions del dies 16 i 17 de juny. Per més que els he llegit, encara no tenc clar si ens trobam davant un atac a llengua catalana, a l'escola pública mallorquina, als mestres i les mestres que la feim... No tenc massa clar tampoc si som a l'any 2006 o si hem retrocedit setanta anys i estam a les portes d'un cop d'estat feixista. Perquè per aquí començaren. No deu fer falta que recordi la quantitat de mestres represaliats durant i després de la Guerra Civil simplement per defensar un model educatiu, i, en el nostre cas, un model lingüístic propi de la nostra cultura.
El que sí que tenc ben clar és que els articles que han propiciat aquesta carta són una contundent represàlia a un grup de mestres que han comès el pecat de voler protegir la cultura del lloc a on viuen i intentar fer-la arribar a un grup de nins i nines que tenen la sort de rebre l'ensenyament plural que els seus padrins no reberen per haver nascut en un estat antidemocràtic i repressiu.
L'enorme pecat del C.P. Son Caliu és el terrible pecat de la gran majoria d'escoles de Mallorca que dia a dia fan extensiva la llengua catalana a moltíssims nins i nines de moltes i diferents procedències i que volen aprendre català.
Per un altre costat, comentar que el divendres vaig confiar tant en l'administració com en la inspecció educatives, esperant de la seva part una resposta de suport cap al claustre del C.P. Son Caliu, sabent com saben la pressió a la qual s'han vist sotmesos al llarg de tot el curs per un grup de pares que actuen com a corretja de transmissió de l'Ajuntament de Calvià i que volen una escola pública a la carta. Avui dissabte, no em sorprèn, però en fa mal, veure que aquestes dues institucions que haurien de vetlar per l'aprenentatge dels alumnes i per la dignitat de la tasca docent, prenent partit per un grup de pares que han perdut el nord. Però és clar, els nins no voten, els mestres som pocs, aquest sector de pares ja se sap a qui votarà...
Dir a aquests pares i mares que volen canviar l'escola pública, que són uns irresponsables per haver-se atrevit durant tot un curs a deixar els seus fills i filles en mans d'uns professionals de l'ensenyament que es mereixen qualificatius com ara «fanàticos catalanistas». Vagin ben alerta. Advertir el signant dels dos articles, el senyor Juan Riera Roca, que si hagués mantingut unes paraules amb qualsevol membre de l'equip directiu del C.P. Son Caliu o amb qualsevol altra persona de l'equip docent o no docent mai no hagués parlat de fanatismes ni de «dictadorzuelos». El primer deure d'un informador és informar de la veritat. Ja sabem, però, que això no és una tasca fàcil per als columnistes de El Mundo. Vagi per davant que no som membre del claustre de professors del C.P. Son Caliu abans de recordar a tots els mestres i les mestres que puguin llegir aquesta carta i que participin de les meves idees vers la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra llibertat que hem de lluitar ara abans que sigui massa tard. Ja ho va dir el pastor luterà Martin Niemoeller (text també atribuït a Brecht):
«Llavors van venir per mi però ja no quedava ningú a qui dir res».
Ma Soledad Trapero Cañero. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.