Reflexions d'un «Pesemero»

Tenc 33 anys i d'ençà el 1984 som del GOB. A la primeria dels 90, encara no tenint els divuit anys, vaig començar a treballar amb l'agrupació local del PSM de Campos, així com en l'àmbit de l'OCB. (Bé ja veieu que no és el perfil del que actualment en diríem un triomfador). Crec que el meu grau de compromís ha estat considerable i no he dubtat a presentar-me a les llistes, anar a demanar el vot, publicar articles a la premsa forana en català, etc. El meu posicionament polític o compromís cívic és fruit d'una època quan als instituts, quan als pobles de la Part Forana com el meu, hi havia un ambient òptim, emprenedor d'iniciatives encarades a la gran empresa de construir un projecte de país (sic). Aquestes propostes vertebradores florien en la conjuntura dels vuitanta i són mèrit del PSM i les llavors sembrades pels seus homes i dones. Els regidors del PSM han fet molta feina i ho he vist de molt a prop, en puc donar testimoni. Molts o alguns hem treballat en unes circumstàncies difícils -tant de bo que no empitjoressin!-, però amb un ideari que és prou important per no haver-ne demanat a canvi, mai, una sola pesseta. Fent balanç crec que paga la pena, com diu l'admirat regidor del PSM i company Joan Juan, «anar-se'n al llit amb la consciència tranquil·la». Hi ha aspectes més profunds que l'enriquiment pecuniari, esperons que van més enllà de l'esquizofrènica manera de convertir les Balears en una plataforma encofrada de ciment. Llavors, per altra banda, hi ha hagut tots aquests altres que estan part damunt el bé i el mal i que es dediquen a fer de Casandres des de torres d'ivori. Una intel·lectualitat a la qual un dia haurem de demanar comptes i que ara mateix no vacil·larà a titllar aquest text de pseudointel·lectual. Vull deixar constància que a un nivell més terrenal també hi ha vida intel·ligent, que nosaltres els mortals, també tenim moltes idees, que darrere cada «no» hi havia moltes propostes alternatives i positives. En la vessant analítica o teòrica, tenim una preparació cultural que faria quedar en ridícul el discurs simplista i barroer dels qui creuen que la misèria torna quan governen les esquerres. I en l'aspecte de la praxi, un quefer que també faria avergonyir els qui miren els bous des de darrere la tanca pontificant de tauromàquia. El PSM ha gestionat i gestiona municipis amb gran solvència, demostrant que no som uns ingenus idealistes. Tanmateix, ara i aquí parlant a nivell de les Balears postpacte de progrés, cal ser conscients que des de l'associacionisme, la voluntat moral, la preparació cultural no podem guanyar eleccions tots solets i aguantant la bandera enmig de la devastació del camp de batalla. És un fet lleig i mal de mirar, però Sostenibilitat, Qualitat de vida, Progrés raciona, Justícia, Transparència... Història... s'escriuen des dels BOIBS. És així de prosaic i no hi canten ni galls ni gallines. Un diputat, pitjant un botonet en el parlament pot desfer molts anys de feina, malbaratar moltes expectatives. Aquesta Història, que com diria Voltaire és una broma pesada als morts, s'escriu aquests darrers anys des de la irresponsabilitat amb el futur. Després, si sortim de l'UCI, de la valencianització, del desgavell... ja en parlarem, però sincerament deman: Quina és l'estratègia més operativa, tàctica i factible que pot aturar el triomf del PP l'any que ve? No tenc dret a vot en el proper Congrés del PSM perquè som independent. Independència que no ha anat deslligada de disciplina i d'una militància que no cotitzava, però sí que empenyia a peu d'obra. Deman a tots els qui votaran contra el plantejament del BLOC que siguin conscients que, a vegades, les forces s'esgoten, que la gent es va cansant, i que estam en una situació d'emergència que inclinarà la balança per molt de temps. Un temps irrecuperable.