Durant aquests cinquanta darrers anys d'història econòmica, les illes han viscut un procés de transformació que s'inicia amb la irrupció d'un sector empresarial lligat a l'activitat turística i, més tard, a la construcció.
Això suposa l'augment de llocs de treball i, per tant, una entrada de gent de fora que els ha ocupat.
Tots aquets fets han generat uns canvis espectaculars en el territori, en la cultura i en el sistema de valors dels habitants de les nostres illes. La societat illenca, que fins als anys cinquanta estava poc avesada a mantenir contactes amb l'exterior, de cop i resposta passa a ser l'epicentre de l'atenció exterior.
Els qui hem nascut aquí i no hem participat en la gestió del fenomen empresarial que ha motivat tot aquest canvi, assistim dia a dia amb ulls expectants a la contemplació d'un espectacle mal de definir perquè canvia diàriament i avança a un ritme vertiginós. Allò que és evident és que dos dels pilars que han definit l'essència de les nostres illes, llengua i territori, han estat els més castigats en aquest procés de mutació delirant.
Un dels fets que, sens dubte, més han colpit els qui assistim a la contemplació d'aquest espectacle, ha estat observar l'actitud d'alguns que són nascuts aquí i que han abandonat el procés de transmissió del llegat: territori-llengua. Faig referència als que amb els seus càrrecs municipals o governamentals han permès que es fessin malbé zones litorals o d'importància singular o han renunciat a xerrar amb els seus fills en la llengua de la terra.
Però no és hora ara de lamentacions, sinó de mirar endavant i de veure què es pot fer per recuperar aquests valors i engrescar els que no són d'aquí, però a llarg o curt termini ho seran.
Els darrers 25 anys d'història política de les illes demostren quina ha estat la importància de les forces progressistes, per bé que minoritàries, dins el context polític i social del nostre país. Els partits minoritaris -la major part dels quals són de base no estatal- han estat els qui s'han fet especial ressò de la reivindicació de la llengua i del territori.
Ells han representat els ulls, la veu i el cap d'aquells que duim més de 25 anys assistint atònits en aquest espestacle. Com a ciutadana d'aquestes illes, que veig la realitat així com la us he descrita, percep amb por la bipolarització del panorama polític en dos bàndols d'essència estatal. I dic «amb por» perquè no crec que cap partit amb base estatal tengui la sensibilitat necessària per defensar els nostres interessos.
És per aquest motiu que, de cara a les pròximes eleccions i amb la intenció de donar eficàcia a la seva lluita, és necessari que les forces progressistes s'unesquin en un bloc únic de cara a les pròximes eleccions.
Aprofit aquestes línies per demanar als partits progressistes que facin un esforç per mitigar divergències. La disgregació d'aquests partits podria suposar, per altra banda, la seva desaparició; i amb ella, la de la veu, el cap i els ulls de tos aquests que creim en la lluita per la conservació del territori i de la llengua: font de riquesa econòmica de cara al futur.
Maria Isabel Cerdó i Capellà. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.