L'educació

Sovint sentim parlar de la gran dificultat que suposa per a la societat, trobar-se de cada dia amb més famílies que no assumeixen la seva responsabilitat com a educadors. Pares de tota mena, immadurs, malhumorats, despectius... Per descomptat, tots ells erudits en matèria educativa i que ningú no vol posar al seu lloc. Ja tenim el bullit fet.

Entre els progenitors que no en saben, els que no poden, i els que no volen, els que SÍ que ho fan amb suficient grau de maduresa i la resta dels mortals, patim les conseqüències de la mala educació, la grolleria, la falta d'ètica, de professionalitat, i de responsabilitat que regna actualment en qualsevol indret en el qual ens movem. Així de clar.

Quin paper juga aquí l'escola? Quina seria la tasca que una societat com l'actual, amb constants cavis socioculturals, econòmics i multiracials necessitaria per millorar la ciutadania?

És rotundament fals que la solució estigui a l'abast de les escoles, els seus mestres, professor de suport, de compensatòria, o psicòlegs. Les autoritats pertinents són les que estan obligades a ser els capdavanters de la societat, informant dels deures i no només dels drets, els conciutadans, i mantenint-se i mantenint els seus estaments a l'aguait d'aquestes necessitats, cobrint-les amb els recursos humans, pedagògics, econòmics, didàctics, etc. que calguin. No sols dirigint-se al professorat i als alumnes, sinó principalment als pares i als tutors, primers i veritables EDUCADORS dels menors.

Els mestres no donem l'abast amb les classes i hores de tutories, ni ampliant voluntàriament els nostres horaris (que ho fem) fora remuneració econòmica de cap tipus, i tanmateix de cada vegada són més els pares que fora manies, ni valoració alguna de la professionalitat dels educadors, s'emparen en l'absurd de la seva comoditat personal, i la falta de control per part de les autoritats pertinents, per no donar el braç a tòrcer davant els problemes que sorgeixen quan el seus fills manifesten clares mancances de disciplina, d'hàbits socials, d'ordre, d'higiene, d'alimentació, etc., fins que ja s'han produït les necessitats educatives «extres». Augmenta així el fracàs escolar, i els psicòlegs i el professorat de suport, en lloc de fer les seves tasques amb els veritablement necessitats, estan abarrotats de feines que no caldria fer, si els pares, a més de tenir drets, també se'ls recordés seriosament que tenen obligacions... des que l'infant és ben menut.

I per a mostra un botó, o dos, o...

Les mestres ens trobem cada dia amb més pares que per començar, abans de fer l'esforç d'educar els fills, prefereixen no saber ni quan, ni com, ni per què, retirar els xumets, els bolquers, els biberons. Als cinc anys, als vuit..? Perquè convé que les criatures tinguin el seu propi llit, o masteguin, i mengin utilitzant els estris ells sols. Que és mantenir uns horaris adequats. No fan cas de per què són necessaris els hàbits d'ordre, de relació, de disciplina, o higiene personal. Ells continuen creuant els semàfors en vermell amb el fillet a la mà, o dins del cotxe... Deixen que s'adormi al sofà, sobre l'estora, o veure la TV fins a les tantes abans de portar-lo al llit. Pares que primer donen credibilitat a les protestes dels menuts llevant autoritat als mestres abans de demanar el que ha passat realment a classe. Pares que no saben quin curs fa el seu fill, o què nom la seva mestra... Pares que vesteixen els fills, abans de molestar-se que la criatura ho faci... Pares amb una posició econòmica estable, que prioritzen la feina a la seva tasca com a educadors, deixant el fill a l'escola des de les vuit a guarderia, perquè passi pel menjador i després per les activitats extraescolars... Quantes hores setmanals? Més matèries, o més hores fora de casa i de la família, no serà mai la solució. I si no ho creieu... teniu un bon problema, i els mestres no vos ho podem arreglar. En Mestres... podria ser.

X. Amengual. (Rebuda per e-mail).