El Consell d'Europa, el paisatge i la taxa turística

En la Declaració del Consell d'Europa derivada de la conferència sobre el turisme celebrada a Mallorca del 24 al 26 de novembre de 1995 amb el patrocini de la Comissió Europea (DGXXIII), el Consell d'Europa, la UNESCO i el Govern balear, hi consta la següent declaració final:

El finançament de la conservació i restauració del patrimoni natural i cultural, condició per a un turisme compatible amb un desenvolupament perdurable, ha de beneficiar-se amb una assignació significativa dels ingressos generats pel turisme local, regional i nacional. S'hauria de sol·licitar directament als turistes mateixos una quantitat per a contribuir en la preservació dels llocs.

La idea d'una taxa finalista és ben clara en el document de Mallorca i així s'ha imposat a moltes regions justament per a la conservació, restauració i recreació del paisatge, peça clau de la qualitat de vida, el benestar i el turisme i manifestació visible de les relacions d'un país amb el patrimoni natural i cultural, o sigui amb la seva història.

D'altra banda, el Conveni Europeu del Paisatge, conegut com la carta Europea de Florència de 20 d'octubre de 2000, conté paràgrafs relatius a la imprescindible conservació del paisatge; entre d'altres:

«El paisatge té un paper important en els camps cultural, ecològic, mediambiental i social, i constitueix un recurs favorable per a l'activitat econòmica, i la seva protecció, gestió i ordenació poden contribuir a la creació de feina»;

«el paisatge contribueix al benestar dels éssers humans i a la consolidació de la identitat europea»;

«el paisatge és un element clau de benestar individual i social i la seva protecció, gestió i ordenació impliquen drets i responsabilitats per a tots».

Algunes regions europees no han perdut el temps i han incorporat i assumit la Declaració de Mallorca de fa 11 anys i han signat la Carta Europea del Paisatge, de fa 6 anys. En aquestes regions el «des-urbanisme» no els destruirà a la llarga el negoci turístic. Les seves societats (i els seus gestors polítics) han sabut, al mateix temps, allunyar-se del turisme industrial i la massificació d'infraestructures i construccions i han fet messions per recuperar l'hoteler amfitrió, o sigui el turisme que eleva la condició i dignitat tant de l'hoste com de l'hostatjador. Prefereixen el model de turisme útil d'intercanvi cultural esforçant-se a trobar l'escala humana de la relació turística amb el país i el paisatge.

I acabem amb una paràbola històrica. Lluís XIV féu construir un enjardinament, la Columnata, a un constructor de nom Jules Hardouin Mansard. El Rei volgué saber l'opinió del gran paisatgista de Vaux le Vicompte i del mateix Versalles, el Sr. André Le Nôtre. El paisatgista donava allargues al Rei, però finalment no quedà altre remei que anar a veure personalment la Columnata. Allà el Rei demanà a Le Nôtre el seu parer i n'obtingué aquesta resposta demolidora: «Senyor, heu demanat un jardí a un picapedrer i vos ha servit un plat del seu menjar».

Albert Catalán i tres signatures més. (Rebuda per e-mail).