Proposició lingüística al Sr. Miquel Ramis

En Miquel Ramis, del PP, diu que s'avé amb el seu superior de Madrid, en Rajoy, quan assegura que el pobre foraster és en perill a Catalunya. Bé, Sr. Miquel Ramis, jo us proposaria una cosa: que baratàssim ara mateix la situació de què gaudeix l'espanyol a Catalunya amb la que hi pateix el català: de manera que l'únic àmbit on s'ha recuperat, que és a l'escola (més ben dit: a les aules de l'escola) s'usi majoritàriament l'espanyol; i que, al pati, s'hi parli majoritàriament el català. I això, ben igual per a la resta d'àmbits on, per ara, la imposició de l'espanyol perdura: per exemple que, en aterrar a l'aeroport del Prat, ens trobem amb els quioscos de l'aeroport amb quatre-cents llibres en català i dos o tres en espanyol; amb cinc-centes revistes en català i cap en espanyol; que, a qualsevol sala de cine, tots els films que s'hi projectin siguin en català i, de tant en tant, qualcun en espanyol a deu o dotze sales de cine en tot Catalunya; que qualsevol català pugui demanar a qualsevol bar de Catalunya sense manies -un cafè amb llet i un entrepà sense que el cambrer et miri amb una cara com si li haguéssim parlat en rus; i que, en demanar -un café con leche i un bocadillo, de deu cambrers tres o quatre com a mínim et malcontestin -què és això que has dit? Si no parles bé no t'entenc! Que, en anar per Barcelona, la llengua que sentíssim parlar majoritàriament al carrer fos el català, i sovint en veu ben alta i, de tant en tant, en sentíssim qualcun parlant en castellà baixet, en la intimitat, gairebé amb el cap baix. Que la gent parli en català com a primera llengua de contacte amb qualsevol desconegut; que hi hagi desenes de diaris en català i dos o tres en espanyol; que hi hagi desenes d'emissores de ràdio en català i dues o tres en espanyol; que hi hagi deu o dotze canals de televisió en català i dos o tres en espanyol; que el jovent tengui per costum parlar un català correcte i pur; i que, les poques vegades que parli espanyol, el parli farcit de catalanades i amb un accent català que faci mal d'orella.