Després d'un llarg període d'estira i afluixa entre els partits catalans i el govern espanyol, sembla que al final hi haurà Estatut per Catalunya, tot i la retallada desproporcionada del text originari. No és menys cert que hi havia un conjunt de punts certament delicats, o si més no com diem a Mallorca, eren temes «coents».
Un dels temes que més em va cridar l'atenció és el tema de la Nació. L'Estatut de Catalunya presentava Catalunya com una nació, és a dir, el territori geopolític que segles enrere i actualment també s'anomena el Principat. Doncs no senyors, Catalunya sola no és una nació; hagués estat un gran error posar a l'Estatut que Catalunya és una nació.
Bé, abans que els nacionalistes em comenceu a lapidar deixeu-me que m'expliqui. Des del meu punt de vista, Catalunya és una regió de la que tal volta podríem anomenar Nació Catalana (o Països Catalans). Tot i que a molts espanyols no els agradi: les Illes Balears, Catalunya i València tenen un conjunt de trets comuns, tal com la llengua, les tradicions i sobretot compartim la història; per tant, tots formem aquesta Nació, potser no tots amb la mateixa importància però tots som una Nació.
Jo crec i vull creure que els polítics nacionalistes catalans van preveure aquest raonament, puix que en un cas hipotètic, imagineu que les Illes Balears, fort i no et moguis, volen un Estatut com el de Catalunya i decideixen posar que les Illes són una Nació. I què passaria després? Dues Nacions! Senyors cal anar alerta a no ficar la pota!
No hem de crear més divisions dins la nostra nació, ja basten les creades pels espanyols. Les coses canvien, les persones evolucionen i també el pensament. És difícil d'assegurar però, que en un futur a mig termini els Països Catalans esdevinguin independents; tot indica que els pròxims anys seran crucials per la independència, per tant cap gest sobrer...
Joan Milta Cladera. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.