Sanitat i llengua catalana

No són res de nou ses dificultats que es ciutadans tenim per a expressar-mos en llibertat en català i que se mos entengui, no tan sols amb altres ciutadans sinó també davant determinats funcionaris. I aquesta humiliació no es limita a ses institucions de titularitat estatal sinó que també la trobam en altres de titularitta autonòmica. Dimecres 7 de desembre del 2005, Centre de Salut d'Es Viver, a Vila d'Eivissa, vaig a sa consulta de sa meva metgessa de capçalera i me trob un substitut, li parl de constipat i m'entén; me diu que respiri i jo li deman que per sa boca o es nas assenyalant-li-ho i me diu que per sa boca i quan li planteig un problema que requereix una formulació llarga em diu que li parli en castellà; jo li replic que es català és oficial i ell, sense mostrar una actitud agressiva però tampoc comprensiva, més aviat quedant-se aturat a l'expectativa, reitera que no entén es català i jo, increpant-lo però sense insultar-lo, li dic que, si no entén es català, per què fa feina allí on en fa i me'n vaig cremat sense demanar-li allò que li havia de demanar; potser d'haver insistit hauria cridat seguretat i hauria sét expulsat des centre, no ho sé, però vaig optar per sortir de sa consulta i presentar una reclamació, que textualment deia: «Estic adscrit a la doctora A, amb qui tenia cita dia 7-12-2005; personat a la consulta, ha resultat no ser-hi ella sinó un substitut, de nom B segons se m'ha informat, qui, en parlar-li d'un problema que m'afecta, m'ha manifestat que li parlàs en castellà per no entendre el català. He d'assenyalar que no hi ha hagut actitud agressiva per part seva sinó que s'ha quedat callat a l'expectativa. Jo havia triat la doctora A per ser catalanoparlant, però tampoc hi ha gaire problema si el facultatiu en qüestió entén la llengua catalana encara que no la parli. Voldria sebre per què una persona que no entén el català atén pacients a Eivissa i què se pot fer per a corregir aquesta indignitat». Més endavant per sa premsa, en concret pes Diari de Balears (únic diari balear que se n'ha fet ressò, segons sembla), de dia 18 de desembre, m'assabent que es sindicat STEI ha fet una denúncia pública en es sentit que, en una situació semblant ocorreguda an es PAC de Son Pisà a Palma es passat dia 26 de juliol, sa contestació a sa reclamació corresponent formulada pes pacient aleshores afectat, de nom Francesc Ramis, s'expressa en es sentit que es pacient catalanoparlant ha d'avantposar sa seva curació a qualsevol altra cosa i ser comprensiu amb es que no coneixen sa llengua des país i, en definitiva, que cal parlar-los en castellà. Més endavant, amb data de dia 4 de gener, he rebut sa contestació a sa meua reclamació, que diu: «Després d'informar-nos sobre els fets que ens exposa en el seu escrit, volem comunicar-li que en cap moment el Dr. B va tenir la intenció de ferir la seva sensibilitat, únicament li va demanar (sic) un aclariment d'un mot que no va entendre i que pel que sembla va ser quan Vosté (sic) es va sentir ofès. La Llei només exigeix els estudis de Medicina per a exercir com a tal. La Comunitat a la que pertanyem és bilingüe i hem de lamentar que consideri una indignitat l'ús d'una determinada llengua.(...)». No estic segur que sa llei només exigesqui es estudis de medicina per a exercir, ja que es tracta de sa sanitat pública i, per tant, es seus facultatius són funcionaris de s'administració especial. Per altra banda, sa nostra no és una comunitat bilingüe sinó multilingüe amb dos llengües oficials i això no és a jo que ho han de recordar sinó an es seu personal sanitari. I, si llegiu bé, allò que vaig qualificar d'indignitat no és allò que, amb mala fe o no, se m'atribueix que he qualificat d'indignitat. Què pot passar si es pacient catalanoparlant pateix un dolorosíssim còlic nefrític o una greu cremada o una altra situació semblant en què és necessari més que mai que aquest se senti no només alleujat físicament sinó assistit amb especial dignitat des d'un punt de vista psicològic i qui l'atén l'obliga a expressar-se en castellà?