En desacord amb el senyor Ben Vickers

És cert que en aquest país s'ha engegat un procés de revisió dels crims d'estat comesos per l'anterior monarca del Marroc, Hassan II, pare de l'actual. És cert que és una mesura important, sobretot perquè constitueix un precedent en el món àrab. Emperò, també és cert que aquest procés, anomenat Instància per a l'Equitat i la Reconciliació, té un abast molt limitat i, a parer meu, és una estratègia més del règim dictatorial del Marroc per oferir a Europa una aparença de democràcia i, d'aquesta manera, continuar abusant, primer, de la ciutadania marroquina i, després, dels governs europeus que li donen suport.

No deixa d'astorar-me que, en el vostre article, no esmenteu en cap moment les notícies tan recents sobre les deportacions al desert d'immigrants africans que, comeses per les forces militars i de seguretat d'aquest país, ens sotragaren a tots: fets a bastament documentats que, no obstant això, eren cínicament negats pels ministres de Mohammed VI.

No esmentau, tampoc, el conflicte sagnant del Sàhara Occidental, que, com sabeu, fou colònia espanyola fins que el 1975 -ara fa trenta anys- fou venuda a Mauritània i al Marroc, país que l'ocupa per la força i il·legalment des de llavors. Potser desconeixeu, cosa que m'admira, que d'ençà del mes de maig d'enguany hi ha un aixecament pacífic de la població sahariana, brutalment reprimit avui sí i demà també. Que la presó d'Al'ayun -coneguda com la Presó Negra- és plena de persones que s'hi podreixen pel simple fet d'haver manifestat públicament la seva opinió: no heu vist les denigrants fotografies de presos amuntegats en condicions infrahumanes que fa poc ha pogut contemplar el món sencer? Que diàriament són vulnerats els drets més elementals de les persones en aquest territori pendent de descolonització i que el rei Mohammed VI anomena «el nostre estimat Sàhara», contravenint les resolucions de les Nacions Unides i els dictàmens dels tribunals internacionals...

Em sap greu que no digueu res de tot això, perquè el vostre article és una demostració més del silenci aclaparador que, unes vegades per desconeixement, i la majoria -vegeu l'actuació de tots els governs 'democràtics' de l'Estat espanyol- per indecència i irresponsabilitat històrica, malda per tancar els ulls davant la tragèdia de tot un poble.

És per això que, davant els fets, no puc compartir de cap manera l'opinió que manifestau en el vostre escrit. Mentre el règim marroquí continuï torturant, empresonant arbitràriament, matant -hi ha ja dos joves innocents morts-, qualsevol intent per «democratitzar» el seu país em semblarà senzillament una farsa. Hi ha periodistes i defensors dels drets humans del Marroc mateix que pensen igual. Per això, aprofit l'ocasió per saludar la valentia d'aquestes persones que gosen posar la seva vida en perill per denunciar les injustícies del seu Govern.