La rotonda de Montuïri

El desdoblament, del tot necessari, m'ha semblat el més respectuós possible amb l'entorn, seguint el traçat existent i també respectuós, si és que és possible, amb les finques que estan a la vorera de la carretera, encara que tot és millorable.

El que m'ha fet escriure aquestes línies és el següent: a l'interior de la rotonda des Revolt, just a l'entrada on hi ha el camp de futbol, acaben de sembrar com a «obra d'art» un homenatge, supòs jo, als caminers. Segur que merescut, però hi ha llocs i maneres per a cada cosa. Aquest consta d'un peó caminer de pedra dret al mig de la rotonda amb una senalla, i darrere d'ell una piconadora. Piconadora groga i ben real, amb un altre operari de pedra esculpit a dins que la condueix.

No m'ho podia creure! Ara ja érem tres els que s'havien quedat de pedra! (els dos caminers... i jo!). Però, quin concepte tenen d'art o d'impacte paisatgístic aquesta genteta que es dedica a decorar rotondes? No saben que el que veuen les persones que passen des de la carretera és allò que resta a la retina com a imatge del municipi? De molts de pobles no en coneixem més que allò que es contempla des de la finestreta del cotxe quan hi passam. Un exemple ben clar: recordau allò d'«Abans un poble de pas ara una passada de poble?». Tothom reconeixia Montuïri per la divertida, enginyosa i encertada frase posada en cartells publicitaris a la carretera... I ara què serà? Un poble de piconadora???

Era simple fer una rotonda amb algun dels símbols que ens identifiquen com a poble. Per exemple, els nostres cossiers són dels més antics de Mallorca i mai al llarg de la història han deixat de ballar, i són la part més viva de la nostra identitat. Tenim també els talaiots circulars més grans de l'Illa... (mirau que adient, una rèplica d'un talaiot circular per a una rotonda). Això per si volien posar cap al·legoria representativa de Montuïri, de la mateixa forma que feren a la rotonda d'Algaida, a l'alçada de Binicomprat, hi col·locaren un cossier, referent també de l'estimat poble veí. Però no feia falta posar cap de símbol esculpit en pedra (ja ni parlar-ne de ferro groc!). A Montuïri tenim la imatge de les cases, de l'església a damunt el turó des dels inicis del poble. Imatge que l'identifica des de tots els camins que hi arriben. No han bastat els anys perquè posassin en marxa les màquines per arreglar la carretera, ara a l'entrada del poble n'hi volen deixar una per sempre. Idò estic segur que el seny i el sentit comú diuen que la majoria de montuïrers no volen «això» damunt la rotonda de la mateixa manera que estan ben contents amb l'arribada del desdoblament. Aquesta obra és un exemple de com es poden millorar les infraestructures sense fer patir excessivament el territori ni el paisatge. Però em pareix de molt mal gust, per l'impacte paisatgístic que té, que algú que no coneix gens Montuïri se li passi pel cap deixar aquesta «escultura» marcant la fesomia del poble. Hi ha molts de llocs (i rotondes moltes a Mallorca) per fer homenatges a les professions que es vulgui. Però això no representa en absolut l'essència de Montuïri. El meu poble té la fesomia que té i no una altra, i sempre ha estat la mateixa esvelta ben enmig del Pla de Mallorca.

Mateu Moll Ramonell. (Rebuda per e-mail).