La moratòria al nou Estatut de les Illes Balears

TW
0

Sr director:
Li he de confessar que durant les negociacions dutes a terme per les forces polítiques del pacte tripartit al Principat de Catalunya, amb l'embrió estructurat en els acords del Tinell per construir un nou escenari de progrés social i econòmic, com també una nova empenta d'higiene i salut democràtica que suposava la futura configuració d'un nou Estatut, vaig sentir sana enveja... A més a més, que durant tot el procés de redacció del nou estatut hi participassin tots els partits polítics parlamentaris sense excepció, ja era un símptoma de plena radicalitat democràtica, que més tard la societat civil, els sectors empresarials i els agents socials, varen poder tocar amb les seves pròpies mans.

A les nostres illes, es va sumar a la iniciativa reformista el senyor Jaume Matas, tot i que anava en absoluta contradicció amb el PPC del seu col·lega, el senyor Piqué, que s'hi havia oposat aferrissadament.

De manera molt desafortunada, pocs dies després, va incomplir la seva paraula i va acatar les ordres que, des de Madrid estant, la plana major del PP: els senyors Rajoy, Zaplana i Acebes, li varen encomanar i va imposar una injusta i antidemocràtica moratòria a la futura reforma. El president de les Illes Balears, condicionat des de Madrid, ben aviat es va sotmetre a la disciplina de la «Brunete ultraespanyolista» i va esdevenir un dels protagonistes principals de la intoxicació catalanofòbica que, des de la seu del mateix PP madrileny, havien planejat. Em provoca absoluta repugnància comprovar que l'únic que el va moure a fer tan valenta i coherent afirmació va ser el simple interès partidista i electoral. Els ciutadans i les ciutadanes de les Illes Balears i Pitiüses ja no podem esperar més.

En un país completament normal, si hom vol avançar cap a un context amb un desenvolupament social just i una economia competitiva, ha de posar a l'abast de tota la ciutadania els mecanismes necessaris i gestionar els recursos que afecten la vida de la gent amb responsabilitat, justícia i coherència. Construir amb il·lusió un futur i una democràcia millor per a tot el conjunt de la societat, és l'objectiu de qualsevol polític que governi a qualsevol país d'arreu del món, i li he de dir amb rotunditat, però a la vegada amb forta indignació, que precisament no ha estat el cas del senyor Matas.

El líder del PP a les nostres illes sembla haver-se oblidat d'un dels deures més importants d'un president: governar per a tothom amb la màxima responsabilitat, tot i assumint que les seves decisions repercutiran directament sobre el benestar de les persones. Paralitzar el nou estatut de les Illes Balears i Pitiüses implica també imposar una moratòria a la prosperitat de la gent i al desenvolupament econòmic del nostre país. D'aquest fet se'n deriva una greu irresponsabilitat política, ja que de tot això: dèficit fiscal, decreixement econòmic, apartheid lingüístic, agressions al medi natural, absència de polítiques socials... el senyor Matas n'és ben conscient.

El president Matas ha d'assumir les seves responsabilitats d'una vegada, complir la seva promesa i configurar un Estatut del mateix nivell que el del Principat de Catalunya. Perquè, a aquestes alçades de la legislatura, no crec que estigui en condicions ni es pugui permetre el luxe, com a ciutadà i com a servidor públic, d'anar per la vida sense paraula...

Joan Miquel Chacon i Nicolau. (Rebuda per E-mail).