Opinió | Cartes al director

Carta oberta a la senyora Cirer

22/11/05 0:00

Benvolguda batlessa, des de la cordialitat li demano que dimiteixi, per dignitat personal ha de dimitir, les persones que l'estimen li ho agrairan. No la veig còmoda al seu treball de servei al ciutadà, perquè aquesta és la finalitat d'un batle, veritat? He de dir-li que jo no la vaig votar, però també li dic que, com a candidata del PP, em semblava una alenada d'aire fresc, un dofí nedant entre taurons, que d'aquests sí que n'hi ha molts al seu partit. Quina il·lusió a la precampanya electoral, veure-la enfrontar-se al major d'ells, fins i tot semblava que li hagués guanyat la partida, però què dic?, ell se'n va anar, però li deixà totes les seves rèmores, fins i tot el peix pilot, que és qui realment mana en el seu ajuntament i vostè la que es menja tots els «marrons».

Son Espases, el primer gol. Des de dintre del seu ajuntament, es feien «compongos» i «cambalaches» amb els terrenys adjacents a la finca.

Jacint Verdaguer i el parc de les Estacions, una altra fantasia del seu equip de govern: en el programa electoral deia vostè una cosa i ara diu «Diego» on va dir «digo». Qui o què l'alliçona tan intensament.

I més recentment la cirereta del pastís, el pont del tren. Pobre Gaspar Bennàzar, vostè que és creient, pot imaginar-se'l? Des del més enllà, veient tot això, deu estar rosegant-se les entranyes. Quina vergonya. Pot estar segura que continuaran ficant-li gols en pròpia porteria, perquè es tracta d'una estratègia, en aquest cas a l'inrevés que a la dita popular: uns escardussen la llana i vostè s'endú la fama; la mala fama és clar.

La ciutat amable, que tots recordam i que alguns més joves no han tingut la sort de conèixer, ha desaparegut per culpa dels seus. Ja són massa anys d'especulació, d'enriquir sempre els mateixos. L'ajuntament sembla un promotora, mentre que la ciutat culturalment és un veritable desert i arribar a algun oasi en aquest desolador paisatge té un important cost de submissió política. Faci'm cas, encara hi és a temps, agafi les regnes i faci el que pertoca: una ciutat per a tots els ciutadans i les ciutadanes. Si no en sap, agafi els trastos i deixi el lloc a un altre.

Molt cordialment.

Miquel Carbonell i Amer. (Rebuda per e-mail).