Adéu, Pont des Tren

Com aquestes, segur que cada ciutadà guarda qualque anècdota, sempre entranyable, del transcórrer de la vida, amb el Pont del Tren. I si són joves, i encara no guarden cap anècdota, si passaven cada dia per devora ell, segur que el notaran a faltar i, quan arribi l'edat de recordar, pensaran: aquí hi havia un Pont, petit, però elegant, que formava part de la ciutat, que l'embellia, que li donava l'encant que dia a dia perd i que tant s'afanyen a conservar totes aquelles ciutats d'Europa, més cultes que la nostra. Dissabte dia 4 de novembre les culleres despietades del Govern Balear, amb l'aquiescència de l'Ajuntament de Palma, feren desaparèixer el nostre Pont del Tren de forma bàrbara. Sense miraments. Sapigueu, aquells que no ho poguéreu veure, que no es respectà ni un dels ornaments. Que semblava que les màquines anessin a preu fet. Que ens enganyaren quan ens digueren que el desmuntarien de forma ordenada, com se sol fer amb els monuments d'importància. Fa molts d'anys es traslladà la Porta del Moll des del seu lloc original al d'ara, vora el Consolat de la Mar, i l'esglesieta de Sant Elm, devora el club Nàutic. Ningú no es pot creure que, avui en dia, amb el Pont, això no fos possible. Aquells ciutadans que, com jo mateixa, en veure-ho ploraren de ràbia no ho hem d'oblidar mai. I ho hem de contar. Les coses moren quan són oblidades.

Senyors del Partit Popular i seguidors seus en general: seran recordats per sempre, units amb aquest Pont.

Caterina Aguiló. (Rebuda per e-mail).