Gesport a Llucmajor

TW
0

El gegant ha tornat a la seva casa després d'una visita a l'ogre, que ha durat diversos anys. Els al·lots ja no juguen al jardí del gegant egoista; ha aixecat un mur de pedra i ha penjat un cartell: Propietat privada, prohibit el pas. Sense al·lots, els ocells no canten, les flors no s'obren i els arbres no broten. Allà sempre és hivern.

Fa escassos anys, els al·lots de Llucmajor (Mallorca) omplien la piscina municipal en els dies d'estiu. I va arribar la piscina coberta. Bé, encara que amb ella, va desaparèixer (una simple distracció?) la piscina infantil, es va fer obligatori l'ús de gorra, ulleres, xancletes, i van aparèixer carrils a l'aigua...

Fa dos mesos vàrem domiciliar el pagament de les nostres quotes. Tot seguit, la gestió de les piscines públiques municipals de Llucmajor, passa a les mans d'una empresa privada. Sí, privada. La quota mensual per a l'abonament familiar, per posar un exemple, puja un 550%. Però senti, m'aclareixen, els preus s'aproven en el ple de l'Ajuntament de Llucmajor, no faltava més. En el conte d'Oscar Wilde, el fred acaba obrint una bretxa al mur, per la qual entren els al·lots, i amb ells els ocells, i les flors broten, lluminoses com estrelles, i els arbres llancen fulles i fruits. El gegant es commou davant de tanta bellesa i fa del seu mur una muntanya de runes...

El final del nostre fins i tot no està escrit. El jardí era del gegant. El va obrir als al·lots. Les piscines són del municipi. Però han aixecat un mur. En breu l'inauguren. Les noves instal·lacions, clar. El mur.

Carolina Salvadó. (Rebuda per e-mail).