Encara hi ha un consens pendent

Celebro l'acord a 120 bandes que ha dotat el meu país d'un nou Estatut. Sobretot perquè ha estat fruit d'unes intenses negociacions que han acabat eixamplant els objectius de diverses formacions polítiques ben distants en moltes matèries i conceptes. Ho celebro. I ara només desitjo que el nou text estatutari sigui acceptat fora del Parc de la Ciutadella. I no em refereixo només al Congrés dels Diputats de Madrid, que també. Sinó sobretot entre l'immens gruix de la ciutadania catalana que molt em temo que ha quedat al marge del debat i per al qual aquest Estatut també ha de ser fonamental. Si ara s'expliquen i es comparteixen clarament els seus articles entre la gent del meu país, i la força del consens es pot traslladar a Madrid, sí que serà imparable.