Indignació amb IB3

TW
0

En qualitat de lectora diària d'aquest periòdic (a casa hi estam abonats des que va aparèixer com a única oferta de diari en català, de Balears) vull agrair als articulistes la qualitat dels seus treballs, especialment m'agraden els de Ferran Aguiló, Ben Vickers i Biel Florit. Menció a part mereixen els articles de viatges de Joan Manresa; els articles punyents del polifacètic Tomeu Martí i de na Kika Rodríguez; els articles especialitzats dels sempre respectats Carles Manera i Mateu Morro; els de l'admirat Poeta, Bartomeu Fiol, i l'ús exquisit que fa dels mots i la cirereta del pastís: els articles de qui fou el meu professor d'Arqueologia, Guillem Rosselló Bordoy.

Però aquesta setmana vull agrair els dos articles que el periodista Toni Gomis ha dedicat a la darrera «cacicada» del pepé: enfosquir per reprimir, enfosquir per coercir, enfosquir per constrènyer, enfosquir per dominar el «share» ni que sigui a la força i contra la voluntat del molts dels teleespectadors. Gràcies, Toni Gomis, per les teves paraules, han fet una crítica intel·ligent i necessària davant aquesta «barrabassada». Dubt molt que sigui legal que ens PROHIBEIXIN VEURE UNA TV en concret, o pitjor que ens OBLIGUIN a veure un canal específic. A la nostra comunitat ja estam molt acostumats a rebre accions il·legals, antidemocràtiques i feixistes dels nostres governants. Nosaltres pagam una TV de baixa qualitat, amb una «parrilla» patètica i que fa una política lingüística surrealista i, a sobre, pretenen obligar-nos a presenciar en directe aquest espectre de mitjan de comunició que es diu IB3. Per sort, existeixen les televisions per cable, per satèl·lit i internet. Pobres polítics, quina pena que em fan!

M.J. Moratinos. (Rebuda per e-mail).