On és aquest «tup tup tup» tan característic que emetien els
estimats llaüts? Com els enyor! Ara, en canvi, he de suportar
l'estrepitós i contaminant so que fan les tan odioses motos
aquàtiques, les quals, a més, passen a velocitats extremadament
perilloses per als banyistes a escassos metres de la costa.
Des dels mateixos iots dels que surten les motos aquàtiques,
s'aboquen a les abans cristal·lines aigües del meu estimat Mar
Balear, tot tipus de residus no biodegradables que floten i floten
navegant al ritme de les capritxoses marees i posant-se en algun
lloc del nostre litoral. On està el civisme? Tant costa introduir
les restes de síndria i les compreses usades en una bossa
d'escombraries i després tirar-la a la primera paperera que divisin
al port esportiu d'on hagin sortit?
També podam ajuntar el soroll amb la brutícia en una sola cosa i
obtindrem les golondrinas: aquelles barcasses d'estrangers
engambats que no canvien el CD de la cançó de l'estiu en els tres
mesos de feina i que permeten que els seus clients llancin per la
borda les llaunes de refresc buides i els pots d'Ambré Solair
perquè s'uneixin a les seves amigues síndria i compresa usada.
I tot això al mar! Si baixam a terra i ens passejam (no ho faig
mai per no enfadar-me i barallar-me amb algun gat descontrolat) per
Magaluf, l'Areny, etc.... més del mateix. Veus un indesitjable amb
la samarreta del Manchester United amarada en una mescla de suor i
cervesa, tirant-se pets o vomitant al carrer amb total impunitat,
sense que ningú faci res per impedir-ho.
I si reflexionam una estona sobre l'euro? Per què el meu sou
només s'ha incrementat en l'IPC mentre que tota la resta ho ha fet
en un 60%? Hi ha cafès que costaven 100 pessetes (ja eren cars) i
ara costen 1 euro i el mateix ocorre amb el diari i moltes altres
coses del dia a dia. També ocorre a gran escala: els macroxalets
que abans veies a les immobiliàries per 100 milions de pessetes en
zones com el Port de Andratx... ara els veus per 1 milió d'euros.
Com poden pujar el seu preu en 66 milions de pessetes i quedar-se
tan tranquils?
Abans deixaves les propines amb les monedes de 25 pessetes (un
parell d'elles) a les cafeteries i amb les de 20 duros als
restaurants. Això equivaldria a 15 i 60 cèntims d'euro... algú dóna
aquestes monedes de propina? Et miren malament i a més et sents un
gasiu! No, donam una propina de 50 cèntims d'euro per haver
consumit un cafè quan això era el cost del propi cafè (80 pessetes)
abans de l'arribada de la moneda única.
Finalment: com pot ser que una botelleta d'aigua comprada en
algun bar, màquina de refrescs o avió de passatgers costi 1 euro
quan això és el que costa 1 litre de gasolina?
En fi. Són reflexions en veu alta...
Pedro Ferrer Calatrava. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.