Rèplica de Xavier Pastor a Joan Lillo

En relació a les afirmacions d'en Joan Vicenç Lillo, he de manifestar que:

1. Mai no he acusat ningú -cap persona ni cap organització- de «rebre diners de Moscou». El meu sentit del ridícul m'hauria impedit fer una acusació com aquesta. Ni ara, ni fa vint anys. No ho he fet ni quan hagi pogut discrepar de comportaments poc unitaris o provocadors a manifestacions convocades unitàriament.
2. Oceana és una organització internacional de protecció dels mars, amb entitats legals amb capacitat equivalent de decisió a Nord-americà, Amèrica Llatina i Europa.
3. L'organització Oceana no ha tingut mai res a veure ni amb l'empresa Tragsa ni amb l'exministre Matas, ni amb el Prestige ni amb el batle de Calvià, que ni tan sols coneixem. Absolutament res. Aquestes són invencions -ben intencionades, suposo- d'en Joan Vicenç Lillo.
4. El finançament d'Oceana prové majoritàriament de les fundacions Pew www.pewtrust.org i Oak www.oakfnd.org. La primera és una fundació progressista nord-americana molt crítica amb la política del seu país. No tots els nord-americans són partidaris d'en Bush, com no tots els espanyols són partidaris de n'Aznar. Oak, per la seva banda, és una fundació Suïssa creada per una família propietària de tendes lliures d'imposts. Aquestes fundacions contribueixen no tan sols a les finances d'Oceana, sinó també a les de Greenpeace, WWF i altres organitzacions mediambientals internacionals. Un altra part del finançament d'Oceana prové de les contribucions individuals dels milers de col·laboradors de l'organització.
5. En el lliure exercici del seu criteri, Oceana va manifestar -quan va ser consultada- la seva opinió favorable al projecte de l'enfonsament de la fragata Baleares a Calvià. Les recerques bibliogràfiques que hem fet, la nostra experiència de busseig en esculls artificials similars, les implicacions d'educació ambiental i l'extensió de les reserves marines de Calvià ens fan pensar que no és un projecte amb impacte negatiu per al medi ambient. No obstant això, Oceana ha manifestat el seu absolut respecte per les opinions discrepants d'altres organitzacions, especialment en els aspectes negatius de promoció turística implicats. Oceana no n'és promotor ni en treu cap benefici, d'aquest projecte. Simplement hem manifestat la nostra opinió honesta i raonada sobre el tema, que ens agradaria que fos rebuda amb el mateix respecte que les altres. Tal vegada valgui la pena recordar que, com a dirigent de Greenpeace, en el seu moment (1987) vaig ésser un dels 15 representants internacionals que va votar a favor de l'enfonsament deRainbow Warrior a la reserva maorí de Nova Zelanda, que va oferir-se com a receptora del vaixell víctima de l'atemptat terrorista del Govern francès. La meva posició és, per tant, absolutament coherent amb la que vaig mantenir ja fa quasi dues dècades. Aleshores va semblar una bona decisió, i així s'ha considerat fins avui.
6. Sembla clar que en Joan Vicenç Lillo no va veure el programa de debat a IB3 amb el president Matas. En la meva intervenció vaig criticar obertament la seva política urbanística i d'infraestructures, i li vaig reclamar una política conservacionista al territori i a la mar balear. No vaig mostrar cap actitud que es pogués interpretar ni remotament com a benvolent cap a les destructives polítiques mediambientals del Govern Matas, sinó tot el contrari.
7. A mes d'ésser fundador de Greenpeace a Espanya, continuo sent-ne el soci més antic i continuo mantenint una modesta activitat de base com a tal. També al GOB. Greenpeace i el GOB són dues organitzacions extraordinàries. La qualitat i eficàcia de Greenpeace està molt pel sobre dels mereixements del seus dirigents, actuals o passats.
8. Segur que en Joan Vicenç Lillo me pot donar lliçons de moltes coses, però no de compromís als enfrontaments amb vaixells militars nuclears dels EUA, l'antiga Unió Soviètica, el Regne Unit, França i la República Popular Xinesa. He participat en aquestes confrontacions en primera persona i en primera línia a tots els mars del món.

Però, si del que es tractava era de fer mal a nivell personal, l'objectiu d'en Joan Vicenç Lillo s'ha aconseguit. Però aquest, ja ho sabem, és un objectiu fàcil d'assolir. Quan un seu al davant d'un ordinador i té capacitat per aconseguir publicar les seves acusacions, siguin aquestes ajustades a la veritat o no, fer mal és fàcil.

Xavier Pastor. (Rebuda per e-mail).