El passat dia 20, un familiar va actuar com a testimoni en un
judici a Palma. Quan ens explicava què li havien demanat i què
havia contestat, va comentar que tot havia estat en castellà, que
l'advocat havia dit que convenia que ho fos perquè el jutge era
castellà, i que hi podia haver problemes amb l'acta.
És possible que encara passin aquestes coses? Com pot ser que
professionals del món jurídic, que en teoria han de conèixer millor
que ningú els drets que tenim els ciutadans d'aquestes illes,
plantegin aquestes coses?
En lloc d'informar que podem declarar en la llengua pròpia sense
cap problema, el que fan és pressionar la gent perquè no ho faci! O
és que per ventura el problema són els jutges castellanoparlants
que no actuen igualment davant una declaració feta en català? És
que tal vegada hi ha perill, si hi ha d'haver traducció, que ho
aprofitin per tergiversar les coses? O és que no hi ha bons
traductors, al jutjat?
Què passa aquí?
Tot això em sembla un assumpte molt seriós. Indignant.
Agrairia molt al director general de Política Lingüística i altres
autoritats competents en la matèria que, en lloc de dedicar-se a
desmuntar el poc que tenim, fessin una mica de feina útil. Que, per
exemple, esbrinin com actuen jutges, advocats, etc. en matèria
lingüística. Que, en el mateix jutjat si cal, encoratgin els
ciutadans a usar la llengua pròpia.
És ben trist que bona part de les actuacions de la gent d'aquest
país no siguin en català simplement perquè tenen por que els creï
problemes. No són les institucions que han de donar seguretat als
ciutadans en lloc de crear-nos inseguretat?
Antònia Mas. (Rebuda per e-mail.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.