Tot és amor?

TW
0

Jo som de les persones que creuen en els sentiments, allò que els psicòlegs anomenen intel·ligència emocional, crec que són universals (innocent). Els darrers esdeveniments en el partit en el qual milito des de fa una dècada i que he acceptat amb les seves virtuts i defectes; per una qüestió de fe, ja que també militar ho és, més em reafirmen en aquesta teoria.

Des que tenc ús de raó, i no fa gaire temps d'això, estim moltes coses d'aquesta illa, coses senzilles que crec que compartim molts dels mallorquins, però que les entenem de maneres diverses; per això hi ha diversitat política.

Des del punt de vista sentimental, puc entendre que hi hagi gent que canviï de parer amb l'edat, esper que aquesta sigui la raó d'aquells que em feren sentir part d'un Projecte immillorable, ple de sentit comú i de bona fe, i que ara ja no poden donar suport al mateix Projecte; però amb altres persones al capdavant, perquè no puc entendre-ho d'una altra manera, que algú que ha estat «predicant» durant tants anys ara se'ns faci agnòstic, em sembla increïble... o potser tornant als sentiments, el fet d'haver perdut l'amor i la gràcia del personal renovador li ha fet un mal que no és suportable i, com tot ferit d'amor o de mort, vol morir matant. I la democràcia? I la disciplina interna? I la lleialtat? I les il·lusions... tot eren sermons????? I els sentiments... que ja no sent... no viu en aquesta illa, no és mallorquí?????? Potser només és de Santa Maria.

Marina Crespí. (Rebuda per e-mail).