Matrimoni i adopció

Sóc conscient que molts comportaments i trets de caràcter de les persones catòliques, com la seva actitud gairebé malaltissa cap al sexe, poden semblar-nos estranys als altres. Sé que, fins i tot de vegades, podrien esgrimir-se arguments de salubritat pública, com el seu perillós i deliberat rebuig als preservatius. Sé també que molts dels seus costums, com l'exhibició pública d'imatges de torturats, poden incomodar alguns.

Però això, a més de ser més una imatge mediàtica que una realitat, no és raó per impedir-los l'exercici del matrimoni.

Alguns podrien argumentar que un matrimoni entre catòlics no és un matrimoni real, perquè per a ells és un ritual i un precepte religiós davant del seu déu, en lloc d'una unió entre dues persones.

També, com que els fills fora del matrimoni estan greument condemnats per l'església, alguns podrien considerar que permetre que els catòlics es casin incrementarà el nombre de matrimonis per «el què diran» o per la simple recerca de sexe (prohibit per la seva religió fora del matrimoni), incrementant amb això la violència a la llar i les famílies desestructurades. Però s'ha de recordar que això no és una cosa que ocorri només a les famílies catòliques i que, com que no podem posar-nos al cap dels altres, no hem de jutjar les seves motivacions.

D'altra banda, dir que això no és matrimoni i que hauria de ser anomenat d'una altra forma, no és més que una forma una mica roïna de desviar el debat a qüestions semàntiques que no vénen al cas: Encara que sigui entre catòlics, un matrimoni és un matrimoni, i una família és una família.

I amb aquesta al·lusió a la família pas a un altre tema candent del que la meva opinió, esper, no resulti massa radical: També estic a favor de permetre que els catòlics adoptin fills.

Alguns s'escandalitzaran davant d'una afirmació d'aquest tipus. És probable que algun respongui amb exclamacions del tipus de «Catòlics adoptant fills? Aquests al·lots podrien fer-se catòlics!». Veig aquest tipus de crítiques i responc: Si bé és cert que els fills de catòlics tenen molta major probabilitat de convertir-se al seu torn en catòlics (al contrari que, per exemple, ocorre en la informàtica o l'homosexualitat, ja que no conec cap homosexual fill d'homosexuals, sinó que tots ells ho són de parelles heterosexuals), ja he argumentat abans que els catòlics són persones com els altres.

Malgrat les opinions d'alguns i als indicis bastant fundats, no hi ha proves científiques evidents que uns pares catòlics estiguin pitjor preparats per educar un fill, ni que l'ambient religiosament esbiaixat d'una llar catòlica sigui una influència negativa per a l'al·lot, encara que és evident que poden coartar la seva llibertat i expressió, especialment en l'aspecte de la repressió de la seva sexualitat, que amb freqüència pot causar desviacions i altres traumes. A més, els tribunals d'adopció jutgen cada cas individualment, i és precisament la seva tasca determinar la idoneïtat dels adoptants.

En definitiva, i malgrat les opinions d'alguns sectors, crec que hauria de permetre-se'ls també als catòlics tant el matrimoni com l'adopció. Exactament igual que als informàtics i als homosexuals.

Pere Morey i Servera. (Rebuda per e-mail).