14/05/05 0:00
TW
0

De tots els ministres que envoltaven Aznar, mira per on, si n'hi havia un que tenia un tarannà obert i intel·ligent, aquest era Mariano Rajoy. La ironia gallega acabava de fer-me'l simpàtic, a aquest polític que sobresortia molt per damunts de tots els altres, Aznar inclòs. Per això, quan Aznar el va fer hereu, vaig pensar que a la fi el Partit Popular se centraria. Amb una paraula, que moltes coses que no cabien dins el cap tremendament obtús d'Aznar acabarien humanitzant la seva gent. Quan vaig comprovar que personatges com Acebes i Zaplana constituïen la «guàrdia de corps» de Rajoy em vaig preocupar, però aquest dijous ho he acabat de veure clar: Rajoy, l'esperança de la dreta moderada i intel·ligent, ha acabat per ensorrar-se en la mediocritat.

ETA és un problema que s'ha d'arreglar. Si fos una banda criminal, simple i purament, estaria d'acord: amb mètodes policials hauria de bastar per acabar amb ella. Però quan al darrere hi ha 150.000 vots, la cosa té un altre aire. Hi ha una part molt important de la societat que s'identifica amb aquesta gent violenta, i és necessari emprar, endemés, altres armes que les policíaques: és necessari parlar.

A Rajoy l'han arrossegat cap a un radicalisme que no interessa ningú. Mai no demanaria al PP que canviï el seu discurs ni les seves idees, però hi ha gent del PP, molta de gent, que no està d'acord amb la intransigència que suposa dir que Zapatero ha traït els morts. No, senyor. Aquest és el discurs de l'extrema dreta, no de la dreta moderada que també vota el PP. Estic decebut de Rajoy, un polític que me queia bé, i ara el veig com la víctima del seu entorn, i li anticip una nova derrota electoral i, fins i tot, una escissió en el si del seu partit.

Andreu Vicens. (Rebuda per e-mail).