Camí de Passatemps en perill

La notícia de l'informe favorable per part de l'Ajuntament de la declaració d'interès general per a la construcció d'un camp de golf i de dos hotels és preocupant, tant per als veïns d'aquella zona, acostumats a passejar per aquell camí, com per a molts d'altres ciutadans que en bicicleta empren aquest camí com l'única via que els queda per anar cap a Valldemossa o Sóller i Bunyola enllaçant amb el camineu de Raixa.

Fins ara, una vegada travessat el pont del torrent de Valldemossa, el camí era un dels pocs de caràcter públic que resten per la zona sense asfaltar i, per tant, s'hi podia passejar tranquil·lament sense por dels cotxes. Quan el torrent duia aigua, era una delícia passar pel petit pont, autèntic element etnològic a preservar. Després els murs de pedra, que a vegades deixaven veure a dreta o a esquerra els ametlers, ens acompanyaven fins a uns grans pins que anunciaven l'arribada a la font de mestre Pere, autèntica joia de la naturalesa, que quan rebenta, com les fonts Ufanes de Campanet, inunda tot el voltant, encara que des de fa uns anys ho fa de manera menys espectacular, ja que l'aqüífer ha estat connectat a la xarxa d'aigua de Palma.

Tot això està en perill. Es podrà dir que el projecte conserva i respecta el traçat del camí públic, que ja és molt. Això si no es decideix, mitjançant qualque conveni d'aquests tan meravellosos, annexionar-lo al complex, per evitar les molèsties d'un camí que el xapa per la meitat.

Tanmateix, encara que se'n conservi el traçat, en quines condicions romandrà? Evidentment aquest passarà a ser de servei i de comunicació a totes les infraestructures que es volen construir, així que: adéu al pobre pont, dèbil i estret per aguantar el nou trànsit; adéu a la tranquil·litat d'un dels darrers camins sense asfaltar; adéu a la font, contaminada per les aigües reciclades del golf; adéu al camí de Passatemps. Que bo que seria si guanyàs l'interès general i no el d'uns pocs.

Joan Amorós Montserrat. (Rebuda per e-mail).