01/04/05 0:00
TW
0

Honorable consellera del Departament de Cultura del Consell de Mallorca
del final de juliol de 2003, en què vaig cessar com a secretari tècnic del Departament de Cultura del Consell, he mantingut un silenci públic sobre la gestió del nou equip polític que passà a regir la institució. Solament la creença ferma que no és correcte exercir una fiscalització dels nous gestors, perquè no seria elegant -i fins i tot podria semblar rancorós i poc ètic-, m'ha mantingut com a observador mut, tot i algunes crítiques deslleials, inexactes o malintencionades amb l'antiga gestió de la consellera Maria Antònia Vadell, de l'equip de la qual en vaig fer part. Ara, però, he de rompre el silenci davant la immensa injustícia que estau a punt de cometre. M'estic referint al cessament -tècnicament justificat com una no renovació del contracte- de la directora de la Casa Museu Llorenç Villalonga. Tot i que solament conec el tema pel que ha aparegut a la premsa, heu justificat la no renovació per «la pèrdua de confiança», encara que heu lloat la gestió de la directora.

Catalina Sureda, després de superar el 1999 un concurs oposició difícil i renyit -del qual hi ha un ampli expedient als serveis administratius del Departament-, ha duit com a directora de la fundació des de fa sis anys una excel·lent i immillorable gestió, amb una programació cultural plural, potent, coherent, ambiciosa i gens partidista i no sempre amb tots els recursos econòmics necessaris atesa la precarietat pressupostària, com sabeu, de les nostres institucions culturals.

Catalina Sureda ha aconseguit convertir la Casa Museu en un referent cultural a Mallorca i el prestigi de l'entitat ha ultrapassat l'àmbit illenc per ser reconegut arreu dels països de parla catalana. Del rigor, la independència, la professionalitat, la dedicació i l'honestedat i dignitat intel·lectual de Catalina Sureda en puc donar fe, igual que les persones que hem treballat amb ella i les que s'han acostat a la Casa Museu. Per acabar, honorable consellera, simplement us vull recordar, encara que sembli tòpic, que rectificar és de savis i que en cap cas es pot interpretar com un símptoma de debilitat o feblesa, ans el contrari. Dels errors, sens dubte, se n'aprèn. Si us plau, rectificau! Els ciutadans, la cultura i el país us ho agrairan.

Arnau Company i Mates. (Rebuda per e-mail).