Opinió | Cartes al director

Caterina Sureda, una qüestió de confiança

29/03/05 0:00

He de dir, en primer lloc, que sóc i em sent usuari per partida doble de la Casa Museu Llorenç Villalonga (CMLV) des dels seus inicis. Com a escriptor, he estat cridat a participar-hi en diversos actes, des de la lectura de poemes al comissariat d'una exposició de fotografies d'escriptors catalans fetes per Toni Catany. Record perfectament el primer contacte, en aquest sentit, que vaig tenir amb qui ha estat fins avui la seva directora, Caterina Sureda. Fou un contacte telefònic, en el qual ella em convidava a fer una lectura dels meus poemes a Can Sabater. Sense conèixer-nos personalment, havíem d'allargar la nostra conversa una bona estona parlant de poesia i de fotografia. I des d'aleshores, he seguit amb interès la programació d'activitats que s'han desenvolupat a la CMLV, i puc afirmar que sóc testimoni més o menys directe de l'extraordinària dedicació que ha demostrat Caterina Sureda a la seva feina. És la CMLV, al capdavall, l'equipament cultural d'aquest país amb el qual més he col·laborat o del qual, com a escriptor, més coses he rebut. I em consta que no és aquesta una percepció individual o personal, car sé amb certesa que hi ha molts escriptors, i no únicament mallorquins, que compartirien amb mi una valoració igualment positiva.

Dit això, em resulta especialment indignant assabentar-me, just el Dijous Sant (un bon moment, sembla, per prendre determinades decisions), que Dolça Mulet ha decidit prescindir de Caterina Sureda i no renovar-la en el seu càrrec a partir de l'u d'abril, que és una manera de dir qui mana i com mana. Pos en dubte que la cosa sigui tan simple com la no-renovació d'un contracte de treball. Del que ha sortit a la premsa se'n desprèn, de fet, que l'afectada no ho veu ben bé així. Tanmateix, i al marge de les interpretacions i dels litigis pendents, el que em crida poderosament l'atenció és la justificació de la mesura que es posa en boca de la consellera. Diu Mulet, sorprenentment, que està contenta amb la feina que ha fet Sureda al capdavant de la CMLV, i tampoc no sembla que en qüestioni la idoneïtat des d'un punt de vista tècnic, però després argumenta que ha perdut la confiança en ella. Si els criteris de capacitació professional més que contrastats, demostrats amb escreix, no li són prou a Mulet, trob vergonyós i menyspreable el reconeixement que, encara que es tracti d'un càrrec directiu d'una Fundació al qual s'ha d'accedir mitjançant un concurs oposició de caràcter públic, caldrà que la persona que desenvolupi aquesta feina tingui, sobretot, la confiança de Mulet. Perquè això vol dir tenir la confiança de la mateixa persona que, per exemple, féu el ridícul més espantós que mai no ha fet un càrrec cultural d'aquest país quan presentà, amb un cerimonial d'allò més grotesc, un llibret que es pot comprar a Internet per 24 euros com si fos una joia. El llibre més petit del món, en digueren en la memorable presentació, i des d'aleshores que no he pogut treure'm del cap si no era aquesta la metàfora perfecta de les capacitats culturals de qui ens governa. Per tant, i com que dubt que Mulet rectifiqui, em veig en l'obligació de declarar que com a escriptor i com a ciutadà jo també l'he perduda, la confiança, però no en una persona treballadora com Caterina Sureda, sinó en la consellera i en la manera de fer política que malauradament representa.

Miquel Bezares, escriptor. (Rebuda per e-mail).