Son Gotleu
Diuen que el nom no fa la cosa, però tots sabem que no és ver (i si no que ho demanin als valencians, amb la seva brillant idea d'anomenar valencià la seva llengua). Bé, el que vull dir és que quan un sent aquest nom, Son Gotleu, ja té una sèrie d'idees preconcebudes, prejudicis, diria jo, que el nom atorga. S'usen expressions del tipus: sembles de Son Gotleu, això és un Son Gotleu, això només passa a Son Gotleu, i cap d'elles utilitzades precisament en un sentit positiu. Sembla que ser songotleuer és un estigma (com també ho és ser de Corea, i no parl de la dels asiàtics). Jo, que vaig néixer dos carrers més amunt d'aquesta barriada, per a ser exactes; que m'hi vaig criar i hi vaig viure la meva primera adolescència sento que em tremola el cor quan escolt parlar de forma despectiva del meu barri. Deu ser com el sentiment de ser d'un equip de futbol, o alguna cosa així; no ho sé explicar. A més crec que hi tenc un deute adquirit pel fet d'haver nascut jo el mateix any que es va edificar, l'any 1962, ara farà 43 anys. És a dir, som coetanis, i això, segurament, m'hi ha fet crear un vincle més estret.
També a Opinió
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Rebutgen indemnitzar amb 300.000 euros una dona que va patir seqüeles després de ser operada a l'Hospital de Manacor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.