08/03/05 0:00
TW
0

Diuen que el nom no fa la cosa, però tots sabem que no és ver (i si no que ho demanin als valencians, amb la seva brillant idea d'anomenar valencià la seva llengua). Bé, el que vull dir és que quan un sent aquest nom, Son Gotleu, ja té una sèrie d'idees preconcebudes, prejudicis, diria jo, que el nom atorga. S'usen expressions del tipus: sembles de Son Gotleu, això és un Son Gotleu, això només passa a Son Gotleu, i cap d'elles utilitzades precisament en un sentit positiu. Sembla que ser songotleuer és un estigma (com també ho és ser de Corea, i no parl de la dels asiàtics). Jo, que vaig néixer dos carrers més amunt d'aquesta barriada, per a ser exactes; que m'hi vaig criar i hi vaig viure la meva primera adolescència sento que em tremola el cor quan escolt parlar de forma despectiva del meu barri. Deu ser com el sentiment de ser d'un equip de futbol, o alguna cosa així; no ho sé explicar. A més crec que hi tenc un deute adquirit pel fet d'haver nascut jo el mateix any que es va edificar, l'any 1962, ara farà 43 anys. És a dir, som coetanis, i això, segurament, m'hi ha fet crear un vincle més estret.

Els meus pares, mallorquins, compraren una casa a la zona, que aleshores es començava a poblar de peninsulars, forasters, que venien a fer feina als hotels de Mallorca (picapedrers, guixaines, electricistes, lampistes, etc.). Els meus companys d'escola varen ser els fills d'aquells immigrats peninsulars i els fills dels mallorquins vinguts sobretot dels pobles. Als 18 anys vaig desvincular-me de la barriada. Però en seguia les notícies, gairebé sempre dolentes.

L'any 2000 he tornat a Son Gotleu a fer feina, estic a l'institut de secundària de la zona i seguesc de prop la problemàtica del barri. És ver que hi ha immigrants, però això no és nou, ara són d'altres països. És ver que tenen problemes. És ver que han vengut pel mateix que vam venir els altres, a fer feina.

Puc afirmar, però, que a la premsa, a la ràdio, a la televisió, al Parlament el tractament de la problemàtica de barriada és superficial. Només per la gent que viu allà i pels que hi feim feina consider que el tema de Son Gotleu s'ha de tractar amb més seriositat. A vegades dóna la sensació que es parla del Bronx o Harlem, que la gent no pot passejar pel carrer o que t'atraquen a cada cantonada.

Si l'Ajuntament vol fer gettos o inventar-se'ls (per degradar la zona i vendre-la després a quatre duros, com ja pensa fer amb la Soledat), nosaltres, els ciutadans, no hem de caure en el parany de creure el que diuen els polítics i alguns periodistes mal intencionats, amb interessos ocults.

Son Gotleu pot ser una barriada com una altra, és una barriada com una altra. Els que hi vivim i els que hi treballam així ho reivindicam. Ajudau-nos més, periodistes i polítics, i no ens critiqueu tant. Nosaltres, la gent del barri, ja mirarem de tirar endavant.

Jordi Bibiloni Rotger. (Rebuda per e-mail).