Per un casual de la vida, i per un d'aquells tràmits que ningú mai no voldria fer, he anat als nous jutjats de Palma, al cor de l'antic barri de sa Gerreria, fet que m'ha permès veure amb els meus propis ulls el desastre urbanístic que s'ha comès i s'està cometent en aquesta part de Palma.
Els carreronets han donat lloc a solars immensos preparats, supòs, per a l'especulació al més alt nivell. Sorprenentment, encara hi ha algun d'aquells habitatges tan característics, i algunes senyores de ben entrada edat assegudes en cadires de plàstic a la voravia, a les proximitats de la plaça de Sant Antoni, esperant no se sap ben bé què, si més no que algú no acabi per esborrar del mapa urbà els edificis, les cadires i les senyores.
Palma perd a passes forçades el seu encant. Aquesta gent maleïda que governa l'Ajuntament des de fa gairebé quinze anys només pensa a construir damunt i davall de la terra, sense considerar per res el patrimoni de tots. La ciutat ja no és que estigui bruta i abandonada, que hi està de llarg, sinó que està perdent tot el seu caràcter d'un temps per tornar-se més i més impersonal i forastera, tot dit amb el major respecte a tot allò que és de fora.
La supressió dels colors tradicionals dels taxis va ser un avís en tota regla del que són capaces aquestes persones que governen Palma com si governassin Albacete, Castejón o Ceuta, sense cap criteri històric, sentimental ni referencial, sense cap il·lusió llevada d'aquella derivada de moure terra per construir i destruir (mirau què han fet amb el parc de les Estacions!) i romandre aferrats a la cadira.
Aquests són els sentiments que m'embarguen quan descobresc sa Gerreria arrasada, la Palma àrab i medieval desapareguda per sempre, sense entendre, tampoc, com és que ningú no lluità per rehabilitar el barri, com és que cap polític, arqueòleg, arquitecte, professor d'universitat, periodista o veí no s'encadenà a les excavadores per impedir aquest desastre.
Ara fa cent anys el Consistori de Palma instà el Govern de Madrid a esbucar les antigues murades. Encara ploram aquella pèrdua irreparable a causa de la «modernitat» de tenir unes avingudes d'asfalt i cotxes. Les d'ara, com és natural, són altres persones, fins i tot n'hi ha que són dones i saben ballar boleros. Però els efectes destructius són els mateixos.
Joan Martí i Barceló. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.