L'opinió pública espanyola i sense cap dubte el Govern socialista de Zapatero, no tenen la més mínima idea de les il·legalitats, la corrupció ni el comportament de vegades humiliant que tenen lloc al Consolat d'Espanya a l'Havana, des de fa diversos anys, especialment a càrrec de l'alta i «temuda» funcionària, la cònsol Carmen Moreno, de «l'era aznariana», més coneguda com «la confessora inquisidora» per les seves cèlebres entrevistes per concedir una visa, en una de les quals per exemple arribà «a exigir» a una cubana casada legalment amb un espanyol que li digués quantes vegades hi feia l'amor, etc., o negar o endarrerir d'una manera indefinida, «no se sap amb quina finalitat», la visa de turista a padrins o padrines per visitar els seus familiars, gendres, nores, fills, filles, néts, nétes, de nacionalitat espanyola. De la mateixa manera, se'ls nega o difereix durant mesos i mesos, llevat que... la visa a cubans o cubanes casats legalment amb ciutadans espanyols, etc.
Ara se li nega de manera sistemàtica la visa de turista, per anar a visitar la seva filla i els néts, tots de nacionalitat espanyola, a una padrina casada amb un respectable i solvent ciutadà espanyol (empresari), que té una greu malaltia, un càncer de pulmó en estat terminal i el certificat mèdic d'Espanya del qual està en poder del Consolat, etc., etc. Després de mesos de tràmits burocràtics, en els quals sempre faltava algun document o, pitjor encara, s'extraviava, a l'àvia en qüestió, quan ha aconseguit reunir-los tots, la cònsol li ha exigit que han de ser originals, ja que ella els pot haver falsificats, i li ha expressat que encara lliurant tots els documents, increïble però cert!, qui decidia en darrera instància si es donava la visa, era ella (la inquisidora). Si aquesta actitud, al marge d'ideologies, a més d'inconstitucional (il·legal), inhumana, etc. no és sadisme dur i pur, que baixi Déu i m'ho expliqui.
Es pot afirmar que ni l'Oficina d'Interessos dels Estats Units, equivalent a l'Ambaixada d'aquest país a l'Havana, no és tan inhumana a l'hora de concedir un visat per visitar familiars l'estat de salut dels quals és molt greu.
De la mateixa manera, els tràmits de nacionalització, tot depèn del tràfic d'influències, o qui sap què, tan es poden torbar menys d'un mes com dos o tres anys, tot depèn... del lliure arbitri de la senyora cònsol; tot això al marge d'alguna pèrdua o extraviament misteriosos de certs expedients.
Per contra, «ningú no sap ni s'explica com és que alguns cubans joves, especialment dones belles, algunes de reputació dubtosa i sense cap parent familiar espanyol ni contracte laboral legal, aconsegueixen prou aviat el tan desitjat visat espanyol. Per què serà? Són molts els rumors i les històries sobre això, que van des del tràfic d'influències, passant per l'econòmic i fins i tot pel de tipus sexual.
Per acabar, per si no bastàs, tampoc el darrer i tan esperat aterratge del nou cònsol general, José Luis Tapias, ha començat bé; amb actituds prepotents i gens intel·ligents, innates segons sembla a la seva personalitat, en la seva primera reunió amb els centres regionals espanyols, ja va començar marginant-ne alguns, actitud no coneguda mai abans en cap cònsol anterior. El mateix va succeir amb algun mitjà de difusió espanyol acreditat a l'Havana, etc.
Davant tant de menyspreu dels drets humans més elementals per part d'alguns alts i privilegiats funcionaris espanyols, es fa més necessari que mai un SOS urgent a Rodríguez Zapatero.
Bartolomé Sancho Morey. L'Havana. (Rebuda per e-mail)
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.