Falta una corona

No es tracta, ara, d'una corona reial, no em refereixo a això, sinó a una peça que ajudaria la nostra nació a defensar-se més bé dels continus atacs que rep dia rere dia des de totes bandes. Bona mostra d'aquests atacs són els recents raonaments conceptuals de l'espanyol Sr. Ibarra.

La gent catalana que tenim ben clara la necessitat d'assolir un estat propi, en aquests moments ens trobem desemparats i ens sentim decebuts. A alguns ens ha disgustat molt la jugada política d'ERC i suposo que hi ha raons per estar disgustats, però les coses fins ara són així i probablement pequem d'ingenus perquè en el joc polític per assolir un sí potser a voltes has de dir no.

Eren tantes les esperances que havíem posat en ERC que ara, com que ERC no ha fet el que a nosaltres ens semblava que s'havia de fer, ara ens sentim decebuts, i també pel panorama polític.

Per una banda qui es presentava com a decididament catalanista ha afluixat significativament, com és bastant propi en tota acció de govern, pitjor encara fent el joc a un estat que sempre, i més ara, té ben clar fins on no vol arribar. Aquest és un dels fonaments de l'independentisme, que és inútil de bé a bé tractar amb aquest estat, que sempre farà la marrada per fotre'ns. En aquest sentit és bastant encertat pensar que malgrat la gosadia d'en Puigcercós, ERC ha caigut en el joc del depredador quan juga amb la víctima, i en aquest joc ERC, i amb ERC molts de Catalunya fan el paper del ratolí que és marejat davant d'una mort segura i que com ell, una vegada més sortirem bastant escaldats de la batuda. Per l'altra banda tenim CIU, un partit que sempre ha estat moderat. Fins i tot ara que és a l'oposició continua sent moderat. Però ningú, amb una mica de seny català, pot dir que CIU no ha estat el més moderat dels partits i el més lleial en moltes coses bones per a Catalunya i fins per a aquest estat forat negre per nosaltres. Bé, el cas és que entre un partit i l'altre i les posicions que ocupen ens trobem desemparats i sense posicionament propi i indiscutible. Afegint-hi l'handicap que els partits són una eina política prou vàlida, però que sempre acaben posant la necessitat d'assolir més vots i millors estadístiques per sobre dels drets i la veu del poble que volen representar i defensar. Per tant, als independentistes catalans ens cal una corona o engravació de país que ajudi a fer girar les rodes dels nostres partits polítics, i que els complementi quan aquests, per motiu del quefer polític, estiguin lligats de mans o callin massa.

En aquests moments tan importants per al nostre país, un grup de pressió i sobretot d'acció política independentista tindria dues funcions més importants encara que la funció de defensa dels nostres drets.

La primera funció a què em refereixo és la de donar-nos veu i un vincle d'unió, i un posicionament comú. I la segona funció seria la de madurar les nostres posicions i actuar en conseqüència d'una manera organitzada, constant i rigorosa.

Finalment i ja per acabar, amics del país que volem plenament lliure, us dic que us parlo amb l'autoritat del qui ja ha emprès el camí, ja sé i ja sabeu allò de tants caps tants barrets, però per una vegada ens hem de superar a nosaltres mateixos. Molt aviat sentireu a parlar d'una gent que sense qüestionar si som de dretes o d'esquerres us convidarem a una 'acció' ben concreta: començar a caminar envers un pla que ens porti, des de la societat civil, cap a la independència del nostre estimat país.

Salvador Molins i Escudé. (Rebuda per e-mail).