Dia de la Humanitat

De vegades un no s'adona de determinades coses, potser perquè no ens han educat prou en empatia o potser perquè el sentiment patriòtic és tan fort que impedeix la més mínima autocrítica. Avui dia, quan veiem amb molta més claredat el que implica l'expansió dels Imperis (Iraq, Afganistan, Sud-amèrica en els cinquanta, seixanta i setanta, Àfrica...) qualsevol manifestació patriòtica es ve a baix i, irremeiablement, s'arriba a la conclusió que Isabel la Catòlica es va equivocar per complet. És cert que era l'home de l'època el que empenyia cap a la conquesta d'altres terres, però evidentment hi ha maneres i maneres, que es diu. Es van arrasar cultures completes de les quals amb prou feines han quedat ecos, com va poder ser el cas de Canàries, Amèrica, part d'Àfrica, buscant riqueses i territori. Pobre Colom.

Per això, em pregunt si és realment sensible plantejar una festa simbòlica en la que es commemora l'arribada a Amèrica per part de l'home europeu. Ara mateix sent que no hi ha res que festejar. El sentiment patriòtic es difumina en pensar les barbaritats comeses sota les ordres de la Catòlica, i només queda la humanitat que tenim dins, per lamentar aquell trist passat, aquest genocidi que tan sols ha aconseguit empobrir-nos com humans i que no ha portat glòria per a ningú, encara que alguns disfressin determinada part de la història fins a treure d'ella una festa.

L'important, al cap i a la fi, crec que és donar-li perspectiva a aquest assumpte, fins, primer, entendre que va ser una història d'un altre temps, segon, que no és una cosa digna per muntar una festa i, tercer, que hem de fer el possible perquè els imperialismes, inherentment envoltats de violència, desapareguin per complet.

Si arribàs aquell dia, podríem celebrar el dotze d'octubre el Dia de la Humanitat. Ens ho hauríem guanyat.

Abelardo Gómez Márquez. (Rebuda per e-mail).