Bush Jr, un president perillós

Cada quatre anys als Estats Units hi ha eleccions a la Presidència. Segueixen un sistema per triar el president un poc complicat, degut que es tria una llista de compromissaris que pertanyen als partits polítics que es presenten. Els partits majoritaris són el partit republicà i el partit demòcrata. Des de quasi sempre hi ha hagut alternància de poder. Les eleccions americanes han estat sempre un model a imitar per les altres nacions, ja que són veterans a l'hora de triar els seus representants. Però tot en aquesta vida té les seves excepcions que confirmen la dita. Lany 2000, les eleccions dels Estats Units foren un exemple de mala organització i sobretot que ja estaven arreglades des que els dos principals candidats: George Bush Jr, pel partit republicà i Al Gore, pel partit demòcrata, anassin a votar.

Ja se sabia el guanyador. La trampa va ser sempre present per part dels membres del poder judicial, que decidiren donar la presidència a un candidat que abans d'arribar a la Casa Blanca, havia destacat per la seva afició a l'alcohol i per la seva pèssima reputació que es guanyà. George Bush Jr arribà a governador de l'estat nord-americà de Texas, allà arribà a ser famós per la gens de compassió que tenia amb els condemnats a mort. Bush havia donat la impressió de ser una persona que no li valia en res el paper de ser el bon samarità. El seu despreci per la vida humana pareixia que era una bèstia i que mereixia ser rebutjada per la societat americana i sobretot mundial. Malgrat aquest currículum tan macabre que presentà, el partit republicà el presentà aquell any i el que és pitjor, l'ha tornat a presentar a les eleccions de 2004. Bush Jr sortí president per les trampes que va fer i gràcies al prestigi del seu pare, president en el periode 1989-1993. La gent el votà per mor del seu progenitor i per les simpaties pel govern republicà i perquè no pogué aguantar el mandat del president Clinton, sobretot quan tingué aventures amoroses amb la becària Monica Lewinsky.

Una vegada elegit gràcies a les mangarrufes fetes i per una absurda decisió judicial que fou la rialla del mon, prengué possesió. Un home amb un passat alcohòlic i que tingué problemes amb la justícia i que en pot tenir en un futur no molt llunyà, per poder conduir gat entre altres desastres que va fer, començava el seu govern a la Casa Blanca. Prest començaren els problemes que portà al seu propi país i sobretot al món. Hem de recordar que els Estats Units és àrbitre únic de la política internacional i que moltes decisions que pren, van a missa i a combregar. És a dir, es fan malgrat l'oposició internacional. Bush no volgué signar el tractat de Kioto sobre Medi Ambient. Ha enemistat el seu país amb els seus dos veïns: Canada i Mèxic, de sempre considerats aliats. Ha ficat el seu país i ha influït a altres governants a pendre part a dues guerres, posant el pretext del terrorisme, quan ell en realitat és el provocador del terrorisme internacional, convertint-se en un home que convé que no surti elegit. La primera guerra comença el 11 de setembre amb la caiguda de les torres bessones del World Trade Center de Nova York, l'atac al Pentàgon, a Washington. Declarà la guerra a Afganistan, cercant un terrorista anomenat Bin Laden. No aconseguí el seu objectiu de trobar-lo, però va eliminar del poder la dictadura dels talibans. Hi hagué nacions que prengueren part, entre elles Espanya. El senyor Aznar, sempre ha recolzat seu homòleg americà, en tot li ha donat suport, sobretot a la segona guerra que el senyor Bush es tragué de la màniga l'any 2003. Declarà la guerra a Iraq, sota el pretext que disposava d'armes de destrucció massiva, quan el mateix senyor Bush en té de sobra, essent els Estats Units el major posseïdor d'armes d'aquest tipus en tot el món. Però quan es tracta d'un peix gros, la gent té l'obligació de callar, mentre que si es tracta d'un petit, se li tiren damunt i ha de claudicar. Quina hipocresia' Els Estats Units tornaren a entrar en guerra a principis de 2003 per desposseir del càrrec de Cap d'Estat d'Iraq Saddam Hussein, al·legant unes inexistents armes químiques. El que ha aconseguit Bush és arrossegar el seu país a una crisi sense sortida. Cada dia hi ha notícies de soldats americans morts. Els atemptants són molts. Pareix que la sort dels seus soldats ni li importa gens.

Recordem Franklin D. Rossevelt, en temps de la Segona Guerra Mundial. Ell no pogué veure-ho, perquè morí l'any 1945, però el seu succesor i vicepresident Truman prengué el relleu. L'any 1952 li negaren el suport al seu propi partit, per mor de la «Caça de Bruixes», durant els anys 40 i 50.

Miquel Alemany i Batle. (Rebuda per e-mail).