Carta al PSM

TW
0

En aquests moments de reflexió difícil, voldria sortir al pas del partit al qual sempre he votat, el PSM, per proposar a les persones que hi són i a aquelles altres que el dirigiran en un futur, unes reflexions senzilles que, n'estic convençut, neixen del sentit comú:

1) El nacionalisme està massa esquarterat. És necessari cercar ponts d'unió amb la resta de forces. De ben segur que n'hi ha. És absurd que ERC pugui arrabassar un sol vot al PSM en qualsevol procés electoral. I també ho és que ho faci UM quan es tracta de defensar un projecte nacional a Madrid.

2) La societat ha canviat. És necessari dirigir-se als nouvinguts perquè siguin nous mallorquins. És necessari deixar-se escoltar (i escoltar) per aquestes onades d'espanyols, sud-americans, magrebins i d'altres que arriben aquí. No es pot descartar aquesta gent. Se li ha de fer entendre que també ells poden ser mallorquins, no immigrants desgraciats, que és el que molts se senten.

3) No és necessari rebutjar la idea d'Espanya, sinó l'Espanya immobilista que representen gents com en Bono i n'Aznar. S'ha de reafirmar el compromís europeista des de la nostra sensibilitat cultural.

4) És necessari un líder (o una líder) creïble, amb idees, que pugui integrar totes les sensibilitats. I seria absurd tudar l'experiència i el seny de persones com Pere Sampol i Mateu Morro.

Jo no tinc cap dubte que el futur de la nostra terra passa pel PSM. Tindrà més o menys representació parlamentària, però entorn seu s'han forjat els conceptes mediambientals i culturals que avui prevalen dins la nostra societat, fins i tot dins la dreta. Sense el PSM ja fa temps que hauríem estat «valencianitzats», és a dir, «espanyolitzats». Els «madriletas» ens comandarien i encimentarien, com fan per devers «el vedado» de la Costa dels Pins. El PSM és la nostra garantia de futur. Per això fa tanta falta que torni prest enfortit i xalest. Fins i tot aquells que no el voten ho agrairan.

Antoni Barceló. (Rebuda per e-mail).