Responsabilitat amb els cans

A la natura, la majoria de cànids (a excepció dels aguineus i alguns altres) viuen en grups familiars, jerarquizats, gregaris, territorials i amb conductes caçadores en grup. A més, compten amb un codi de signes per expressar sensacions: panxa en l'aire, mostrar dents, postures de cua, etc.

Durant milers d'anys, l'home ha anat domesticant algunes espècies de cànids, principalment el llop gris Canis lupus a partir del qual ha aconseguit crear multitud de races i varietats per al seu ús (guarda, caça, curses, companyia, mostra, etc). Així, generació rera generació, mitjançant creuaments i criteris selectius han sorgit totes les races actuals (grossos i petits, peluts i pelats, de colors diversos, allargats, etc.).

Però els milers d'anys d'evolució natural encara bullen en els seus gens: els cans conserven encara la tendència als grups gregaris, territorials i amb conductes caçadores en grup. De la mateixa manera, conserven també els signes per expressar sensacions. Un exemple d'això podria ser el que succeí l'hivern passat: un grup de cans atacà durant dies seguits les ovelles de Son Espanyol (conductes caçadores en grup).

El meu missatge és:

-Els cans són éssers vius que impliquen responsabilitat i atenció. No són juguetes.

-Tota persona que vulgui tenir un ca o una cussa hauria de tenir un permís o, almanco, amb una preparació. De la mateixa manera que per conduir necessitam el carnet o per pescar la llicència.

-Hem de conservar i potenciar les races pures sense atacar ni culpar els grups de criadors de cans de raça. Aquests professionals són els primers interessats en prevenir accidents i millorar les races.

-Un ca, sigui de la raça que sigui, ben ensenyat, educat i ensinistrat molt difícilment farà desastres. Tots els cans pertanyen a la mateixa espècie (evidentment cada varietat o raça té un caràcter diferent degut a la selecció humana i segons el seu temperament s'educarà d'una o altra manera. No és el mateix un dòberman que un ca eivissenc o un labrador).

-Deman molt de respecte per part dels amos: amb l'excusa que «No hace nada» poden donar un sobresalt a molta de gent que tengui fòbia als cans. Prohibiria i multaria severament també les molèsties ocasionades pels cànids domèstics: pipí i caca a les zones públiques, lladrucs molests a tota hora, etc.

Per tant, es poden tenir cans? Clar que sí, però en condicions i amb dos pams de seny amb la finalitat de prevenir desgràcies.

Xavier Canyelles, (rebuda per e-mail).