Diversitat lingüística

Tots aquells que teníem expectatives posades en la possibilitat que el català esdevingués una llengua reconeguda oficialment a nivell europeu les hem vistes frustrades. La Conferència Intergovernamental del passat mes de juny només va donar com a resultat la possibilitat d'oferir traduccions oficials del futur tractat constitucional de la UE «a qualsevol altra llengua que determinin els estats membres d'entre les que, d'acord amb el seu ordre constitucional, tinguin l'estatus d'oficialitat a tot o a part del seu territori». Aquest, de fet, és el segon paràgraf que ha estat afegit a l'article IV-10 del Tractat. A banda d'aquest nou paràgraf, s'ha inclòs una declaració molt general a l'Acta Final de la Conferència que explica que aquest paràgraf «contribueix a satisfer l'objectiu de respectar la rica diversitat cultural i lingüística de la Unió tal com s'estableix al tercer paràgraf de l'article I-3 del Tractat». Això és tot el que s'ha assolit amb la presidència irlandesa, una presidència que ha servit per tancar moltes qüestions obertes ja des de la presidència italiana del segon semestre del 2003, com ara la successió al capdavant de la presidència de la Comissió Europea o l'acord final entre tots els caps d'Estat pel que fa al futur Tractat. Amb l'acabada d'estrenar presidència holandesa s'esvaeix qualsevol possibilitat de negociar el futur del català a Europa, si no és que es reobre el debat, a nivell estatal, sobre el caràcter plurinacional d'Espanya. A l'eurocambra les coses tampoc no semblen gaire fàcils pel que fa a la qüestió de la diversitat lingüística. Si fins aquesta cinquena legislatura el Parlament europeu comptava amb la representació de certs diputats sensibles amb la qüestió de les minories lingüístiques, els resultats dels últims comicis europeus han reduït amb tota probabilitat les iniciatives de suport a les llengües minoritzades de tot Europa.