A Maria Antònia Munar, li voldria confessar que no basta parèixer honrats, i pregonar-ho en veu alta. Això se demostra amb fets.
Vaig llegir aDiari de Balears l'assumpte de la carretera d'Artà a Canyamel, i bé. Què vol què li digui? Molta carretera i molta xerrameca, però hi ha persones a les quals heu «expropiat» les terres, que tenen alguna cosa a dir-hi...
Es fa un pressupost anual per saber què costaran les expropiacions? Segur que sí.
Vol dir que abans d'expropiar ja teniu els diners per pagar? És clar que sí.
Pensau pagar les terres amb els diners pressupostats enguany, o deixareu passar els anys? I mentre... On són aquests diners? Qui els guarda? Per quin motiu?
Mirau, senyora, què dieu vos de les persones que prenen el que no és seu i ho utilitzen fora donar-ne res a canvi? Què en dieu, de les persones que retenen els diners dels altres fora el seu permís? Potser al meu poble en diem el mateix...
Si necessitau expropiar, pagau. I si no podeu pagar, no expropieu. Qui no té diners, no compra. Que sempre s'ha fet així? Bé, doncs, hi continuau contribuint amb una injustícia clara i llampant, mentre donau peu a pensar malament de la política que dueu... i de la gent.
Hi ha expropiats que en aquests moments encara no han vist ni un trist euro, ni saben el que els pagaran, ni com, ni quan, ni els han dit una sola paraula de res, de res. Això indigna la gent, perquè no és just, ni necessari, per molt bé que ho vulgueu compondre.
Xisca Amengual. (rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.