No interessa sa vela a sa Colònia de Sant Jordi?

Els darrers estius han estat s'història d'una persecució als barcos de vela lleugera (monocascos i catamarans) que varaven al port. Els que tenen motos o zodiacs o llanxes tenen un lloc per baixar-les. Però els de vela no. Fa anys, abans de sa darrera reforma o ampliació del port, hi havia, a s'esplanada devora es pont que dóna a sa Llonja, una baixada de fusta en condicions mínimament acceptables. Però la llevaren i «nunca más se supo». Es va fer una baixada que dóna darrera sa llonja, mirant a s'illa de na Guàrdia. Però aquesta baixada és un «perill públic». És de formigó i, com s'altra que hi ha davant s'aparcament de cotxos, té un escaló que fa impossible tirar-hi un barco de vela sense perillar fer un xap a es «casco». No en parlem de l'arribada a vela a aquestes dues baixades. No saben que un veler lleuger no té un motor per maniobrar? Que la velocitat es regula en funció de la direcció i la intensitat del vent? que no té la mateixa estabilitat que una barca de motor? Tenim un poble i una costa que és privilegiada per a la navegació a vela. Tenim un veïnat des poble o que hi ha estiuejat tota sa vida (en Jordi Calafat), campió del món d'optimist i de 4,70 i medalla dor a ses olimpíades de Barcelona. Actualment és tripulant de s'Alinghi de la Copa Amèrica, que és com si fos, a nivell de vela, pilot d'un Ferrari de Fórmula 1. No seria lògic que s'aprofitassin aquestes circumstàncies per a promocionar la pràctica de la vela?

Record quan fa més de 20 anys organitzàvem aquelles «trobades nàutiques» cada estiu per les festes des poble. Tothom que tenia vela hi participava: optimists, catamarans, 4'20, 4'70, snipes, creuers, surfs, bots ... A on és ara aquella afició? Cada any hi ha més motos nàutiques, més zodiacs i menys barcos de vela. Què pasa? No interessa sa vela? Per què no se donen facilitats o alternatives a la gent que seguim interessats en navegar a vela? Per què només mos trobam entrebancs i dificultats? Així com estan ses coses, no és rar que els nostros fills se facin «moteros» i esquiadors en comptes d'anar disfrutant de navegar a vela. I això què suposa? Més renou, més contaminació, més perill...

Des d'aquí vull fer arribar un clam a qui correspongui (no arribes a aclarir si és obres de port, si és costes des govern o si és s'ajuntament o si és cosa de tots tres) per tal que es prenguin ses mesures oportunes i d'una vegada es facin les obres necessàries per habilitar una baixant que faciliti la sortida i l'arribada dels velers. No crec que costi gaire més que 10 o 15 metres del polèmic passeig que s'ha fet. I el material és gairebé el mateix: una baixada de formigó un metro dins s'aigo, forrar-la amb fustes i afegir-hi una moqueta que amortigüi els cops del casc dels barcos quan parteixen i quan arriben.

Mentrestant, els que quan tenim uns dies de vacances ens agrada fer sa navegadeta a vela per ses nostres precioses platges, si deixam es barco unes hores a la platja des port, haurem de seguir suportant una persecució amb avisos intimidatoris aferrats al barco. És molt demanar que hi hagi una mica més de permisivitat fins que s'hagi construït una baixada alternativa?

En canvi, s'altre dia vaig acompanyar ma mare (té més de 80 anys i ja no camina molt falaguera) des de ca seva a s'estanc i va esser impossible anar per damunt s'acera. Allò sí que és «ocupació de zona pública»!... cadires, taules, expositors de souvenirs, cotxos que circulen... Tant costa peatonitzar es port, com a mínim els horabaixes, els dos mesos d'estiu? Se veu que sí! De moment, pareix que és prioritari i més important perseguir els barcos de vela a sa platja. Fins quan?

Carles Panadès. (Rebuda per e-mail).