A la memòria de Llorenç Antich (Llorenç Móra)

Amic el cor et cremava per moltes coses/ portaves la flama encesa en el teu esperit/ vessaves amor sobre l'embranzida paraula,/ ideal abnegat en el vers popular;/ mestre de la llengua i amant de la poesia./ Estimares la terra i la cultura dels avantpassats,/ en feres senyera en les teves gloses on fluïa el mot./ La família i els amics eren l'encens i la mirra de la teva vida./ Ahir parlàvem plegats.../ Avui després del darrer adéu/ véns tot silent en el meu seny i em parles en la intimitat de la lluna./ Amb l'absència del teu cos viure l'enyorança de la càlida i amorosa veu/ que vibra i feia brunzir el teu alè./ Ara les teves paraules i les teves gloses són penyores inoblidables/ i resten a la immortalitat./ Algaida viu la pèrdua d'un preuat fill,/ Mallorca i la Glosa viuen l'enfosquiment del glosador.