Desproporció

Era el 13 de juliol i la pel·lícula que passaven al parc de la Mar ja feia una bona estona que havia començat. Eren prop de les 23.40 quan de sobte uns crits ens feren desviar la mirada cap a un grupet d'uns set al·lots d'entre 17 i 20 anys els quals anaven «acompanyats» de sis membres de la Policia Local. Concretament, però, els nostres ulls es fixaren en el jove que moments abans havia deixat anar a un dels policies un «no me empujes». Ara el policia l'agafava i el colpejava. Va venir un segon i entre els dos, un agafant-lo pel coll, el feren anar a terra; se sentí el renou d'una bufetada a la cara i es veié com un dels policies pegava «coces» amb el peu al jove que encara era en terra. Seguidament l'emmanillaren i se l'endugueren entre quatre agents. S'ha de dir que el jove era de constitució normal, que no posseïa qualitats físiques extraordinàries.

Alguns dels que érem allà començàrem a cridar que deixassin de pegar al jove.

Nosaltres érem damunt la gespa, a menys de deu metres de tota aquella escena, contemplant, juntament amb els espectadors que havien vengut a veure teòricament la pel·lícula, com aquells policies abusaven de la seva autoritat -com es dedueix, érem molts els espectadors-testimonis-.

Al cap d'uns pocs minuts vaig baixar a veure què havia passat amb el jove. L'havien ficat a una furgoneta policíaca i se l'enduien.

Curiosament hi havia un dels set al·lots allí, contemplant com la furgoneta i unes quantes motos desapareixien. Li vaig preguntar on el duien. No ho sabia. També li vaig demanar què havien fet. «Ruido», em va contestar.

No sé si, a part de renou, aquells al·lots havien fet res més. Però la resposta desproporcionada de la Policia, que sí vaig presenciar (fent-me dubtar de quina de les dues escenes corresponia al «cine a la fresca»), no era justificada.

Lara Fluxà Garcies. (Rebuda per e-mail).