La caritat ben entesa comença per casa

TW
0

Què pensaríem d'un pare o una mare que deixa abandonats els seus fills al carrer, sense escolaritzar, mal alimentats i amb la salut mal atesa i que, en canvi, es dedica a fer voluntariats i entregar donatius per als nins del tercer món? Segurament pensaríem que es tracta d'un cretí, un estúpid o que amaga qualque cosa. Això mateix pens jo del Govern balear pel que fa als immigrants i al tracte de favor que reben aquests respecte dels mallorquins. Al diari El Mundo de dimecres passat, es publicava la notícia que el Govern balear facilitarà subvencions perquè els immigrants puguin retornar al seu país per tal que es converteixin en petits empresaris i que alhora reduirà els interessos bancaris per tal de facilitar la remissió de doblers a l'estranger.

Aquesta idea és intrínsecament bona, però comparada amb les poques ajudes que ens donen als mallorquins (de naixement o d'adopció), és una injustícia.

Hauríem de pensar en la gran quantitat de jubilats i pensionistes que, malgrat haver cotitzat tota la seva vida a la Seguretat Social i d'haver contribuït religiosament a Hisenda, es troben amb una pensió de misèria amb la qual no poden fer front a totes les despeses que la seva condició d'ancians els imposa; i en les famílies que tenen malalts, o persones amb minusvalideses, i que no reben cap ajuda.

Tampoc no hauríem d'oblidar els treballadors del turisme, que veuen perillar el seu mitjà de vida per la crisi del sector i als quals ni tan sols se'ls ocorre pensar que els podrien resoldre el seu problema ensenyant-los noves professions, alhora que també concedint-los subvencions per formar empreses en solitari o bé en règim de cooperativa. Ni tan sols no hi pensen, malgrat que també aquests treballadors han cotitzat a la Seguretat Social i han fet cada any la seva declaració de la renda.

Tampoc no pensa que la nostra joventut té molt difícil començar la seva vida professional, tot i la seva preparació acadèmica. Tampoc per a ells no hi ha subvencions per obrir empreses.

Ajudar els immigrants és bo, però no tornar-nos ni una petita part del que hem invertit als mallorquins, i gastar-ho tot amb els primers, em pareix un greuge.

Aina Maria Rosselló. (Rebuda per e-mail).