Peus a terra amb la llengua

Ja és hora de deixar de banda la política sectària i excloent que, amb un interès molt partidista, ha estat imposada a tota la societat mallorquina, amb l'excusa que «ens volen eliminar les nostres senyes d'identitat», però, que sols amaguen un clar interès polític i un benefici econòmic per uns pocs, als quals no els importa les repercussions negatives que aquestes actuacions tenen dins la societat.

És molt dur per un mallorquí, que estima Mallorca, veure que quan es promou una iniciativa que donarà prestigi a l'ús social de la nostra llengua i la convertirà amb un vertader vincle integrador de la nostra cultura, no faltin els cridaners, que, com he dit abans, portant un estendard sectari, discriminador i carregat d'un interès molt personal, ens volen fer creure que són els únics salvadors de la llengua.

Com a mallorquí i professional de l'ensenyament, crec poder afirmar que la presidenta del Consell Insular de Mallorca, Maria Antònia Munar, ha encertat plenament amb les mesures preses en favor de la llengua, mesures que com a mínim, aconseguiran desterrar la por que s'ha creat entorn del català. I això és el primer pas per a la integració.

Maria Antònia Munar, també ha demostrat que coneix perfectament quins són els objectius que els alumnes han d'aconseguir, en la llengua catalana, al final d'ESO, objectius que estan clarament definits i que són equivalents o tal vegada més alts que els del nivell C de la JAC. Per tant, si un alumne ha obtingut un resultat positiu en llengua catalana al final d'ESO, és ben just que li donin el nivell C. Si pensem per un moment, que el grau de coneixement de la llengua catalana per part de l'alumnat a final d'ESO és massa baix, cal demanar seriosament als professors de llengua catalana perquè han aprovat aquests alumnes o perquè no han complit els objectius marcats i que són de compliment obligatori. En aquest cas, ells, els professors de català, han «regalat» l'aprovat al alumne.

No és nou per cap ensenyant, que la majoria dels alumnes dels IES tenen problemes a l'hora d'estudiar llengua catalana, els alumnes i els pares no veuen amb l'estudi de la llengua catalana cap utilitat, això du a un desinterès per la nostra llengua, més marcat a les escoles dels municipis costaners. Aquesta actitud provoca un descontent i malestar, que és la primera passa del fracàs escolar.

Com a professor que ha fet l'esforç d'assolir el nivell C de català, no em sent gens perjudicat, perquè uns joves, que han assolit tots els objectius, han estat examinats i avaluats per uns professionals capacitats i responsables, obtinguin la titulació que els pertoca. Però sí que em sent agreujat pels centenars de companys que han obtingut el certificat del nivell C de català, tenen un lloc de feina dins les escoles de la nostra comunitat, i no parlen, no escriuen, ni ensenyen en la nostra llengua.

Pascual Torrens Morey. (Rebuda per e-mail).