Amb el nivell «C» i Unió Mallorquina

És esperançador que la presidenta d'UM i del Consell Insular de Mallorca vegi clarament que la llengua és un vincle integrador per a tots els residents de Mallorca, i en conseqüència dugui a terme les accions necessàries per a la sensibilització de tots els col·lectius que formen la societat mallorquina.

Ja és hora de deixar de banda la política sectària i excloent que, amb un interès mol partidista, ha estat imposada a tota la societat mallorquina, amb l'excusa que «ens volen eliminar les nostres senyes d'identitat», però que sols amaguen un clar interès polític i un benefici econòmic per a uns pocs, als quals no els importen les repercussions negatives d'aquestes actuacions en la nostra societat.

És molt dur per a un mallorquí, que estima Mallorca, veure que quan es promou una iniciativa que donarà prestigi a l'ús social de la nostra llengua i la convertirà en un vertader vincle integrador de la nostra cultura, no faltin els cridaners que, com he dit abans, portant un estendard sectari, discriminador i carregat d'un interès molt personal, ens volen fer creure que són els únics salvadors de la llengua.

Com a mallorquí i professional de l'ensenyament, crec poder afirmar que la presidenta del Consell Insular de Mallorca, Maria Antònia Munar, l'ha encertada plenament amb les mesures preses a favor de la llengua, mesures que com a mínim aconseguiran desterrar la por que s'ha creat entorn del català. I això es el primer pas per a l'integració.

Maria Antònia Munar també ha demostrat que coneix perfectament quins són els objectius que els alumnes han d'aconseguir, en la llengua catalana, al final d'ESO, objectius que queden clarament definits i que són equivalents o tal vegada més alts que els del nivell C de la JAC. Per tant, si un alumne ha obtingut un resultat positiu en llengua catalana al final d'ESO, és ben just que li donin el nivell C. Si pensem, per un moment, que el grau de coneixement de la llengua catalana per part de l'alumnat a final d'ESO és massa baix, cal demanar seriosament als professors de llengua catalana per què han aprovat aquests alumnes o per què no han complit els objectius marcats i que són de compliment obligatori. En aquest cas, ells, els professors de català, han «regalat» l'aprovat a l'alumne.

No és nou que la majoria dels alumnes dels IES tenen problemes a l'hora d'estudiar català; els alumnes i els pares no veuen en l'estudi de la llengua catalana gens d'utilitat. Això du a un desinterès per la nostra llengua, més marcat a les escoles dels municipis costaners. Aquesta actitud provoca un descontentament i malestar, que és la primera passa del fracàs escolar.

Com a professor que ha fet l'esforç d'assolir el nivell (C) de català, no em sent gens perjudicat perquè uns joves, que han assolit tots els objectius, han estat examinats i avaluats per uns professionals capacitats i responsables, obtinguin la titulació que els pertoca. Però sí que em sent agreujat pels centenars de companys que han obtingut el certificat del nivell (C) de català, tenen un lloc de feina dins les escoles de la nostra comunitat i no parlen, no escriuen, ni ensenyen en la nostra llengua.

Pascual Torrens Morey. (Rebuda per e-mail).