Fòrum 2004: Com ens han «venut la moto»

TW
0

Portem molts dies en què una bona part dels mitjans de comunicació, especialment els controlats per la Generalitat de Catalunya dediquen una quantitat escandalosa de temps a cobrir una mena de megamuntatge disfressat de solidaritat i integració que ningú encara no sap ben bé què és ni per a què servirà. Passaran els dies fins a la seva cloenda i estarem en la mateixa situació. Darrere haurem deixat més d'un centenar de dies d'esdeveniment, de minuts de mitjans de comunicació públics malgastats a vendre'ns això com a producte i remei que canviarà el món, un barri de la Mina igual de degradat, un gran complex en desús que simbolitzarà la febre constructora i amb el preu del sòl de les zones properes pels núvols.

Ja està bé de vendre tant de fum, de gent que suca d'un projecte finançat amb diners de tothom i que a més a més el maquillen per tal que sembli la cosa més «progre» del món. De debò creieu que una cerimònia d'inauguració copada en la seva major part per autoritats polítiques de primer nivell simbolitza l'esquerra? Els problemes dels barris més degradats de Barcelona? Això és un Fòrum per a tothom? Venen tolerància i llibertat i no deixen entrar ni un trist entrepà al recinte. Com es pot ser tan contradictori? Com és que aconsegueixen vendre aquest muntatge mediaticoespeculatiu amb l'etiqueta de cultural i d'esquerres? Com és que són ben pocs els qui s'adonen que quatre peixos grossos de les immobiliàries i les constructores s'hi han enriquit moltíssim i ningú no n'ha dit res?

Fa unes setmanes ens queixàvem de la manipulació mediàtica que feia el PP amb el tema dels atemptats. Molt de compte! No pèrquè hagi canviat el Govern siguin tot flors i violes. L'Ajuntament de Barcelona porta anys ja col·locant-se l'etiqueta de progressista i ha fet una política de dreta dura. Encara som a temps per adonar-nos-en. El primer diàleg que s'hauria d'haver fet és el de si la gent volia Fòrum o destinar els esforços cap a una altra banda molt més necessària ara com ara: escola pública de qualitat, habitatge a preu just, equipaments, transport públic eficient... Penso que cal reflexionar-hi.

Marc Vilallonga Grau. Barcelona. (Rebuda per e-mail).