És la primera vegada que escric una carta a un diari. No és que no n'hagi tingut motiu abans, però mai havia estat tan indignada amb el que «per sort» era el nostre Govern. Dic per sort perquè han estat vuit anys plens de mentides, d'injustícies i ple de moltes coses negatives per a la gent que vivim en aquest país.
El motiu pel qual escric aquesta carta és per denunciar el tracte que estam donant a la gent que ve de fora a viure al nostre país, a cercar un futur millor, ja que en el seu país d'origen per desgràcia no el poden aconseguir. A ningú no li resulta fàcil deixar ca seva, la seva família i els seus costums per partir a un altre lloc totalment desconegut... i encara és més difícil si aquest lloc li tanca una porta darrere una altra, tant la societat en general com l'antic govern.
N'Albert i la seva família van arribar ara just fa dos anys a la nostra illa des de l'Argentina... i avui mateix ha vist com el seu futur millor fugia mentre llegia la carta que esperava des de feia més d'un any i mig, com qui espera, no sé... la pau, la tranquil·litat! Li han caigut llàgrimes, unes llàgrimes que no eren de felicitat ni de veure un somni complert, eren llàgrimes de decepció, de desencís, de ràbia, de pensar que ha estat un any i mig pendent que arribàs la carta i quan arribàs, quin seria el seu contingut, un sí, o un no... un no a una vida millor. I jo em deman, has de perdre un familiar o has d'anar dins un tren que uns animals han fet volar pels aires com a conseqüència de les barbaritats que han fent els nostres anteriors governants, per aconseguir poder fer els teus somnis realitat?
M'agradaria demanar a les autoritats que tenen tan fàcil això de canviar les lleis, sobretot les d'estrangeria, què se suposa que han de fer les persones que es troben en una situació «il·legal» a Espanya?
Carme Ronda. (Rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.