Ja fa uns dies que intent parlar amb tu. He trucat als teus
telèfons i no hi ha hagut manera. Supòs que estan avariats o sota
un estrany control.
Com que no puc aguantar-me més, he decidit escriure't. Vull
dir-te un grapat de coses. Totes elles importants.
La primera i principal: La meva més cordial i entranyable
enhorabona pel teu ascens meteòric. Ja ets candidata al Congrés
dels Diputats. Segur que obtindràs plaça i t'acostaràs a la
categoria de tri que ja ostenta el nostre batlle. Endavant!
He llegit les teves declaracions a la premsa i veig que coneixes
molt bé els motius que impulsen les empreses multinacionals a
abandonar Catalunya provocant un considerable augment de l'atur i
creant un monumental problema.
Idò bé, Maria, ja que coneixes tan bé els motius d'aquestes
crisis, he de suposar que estàs enterada del que passa per nostra
Inca estimada: Les més importants empreses sabateres se'n van al
Marroc o a altres llocs que els resulten més interessants. Per
tant, Maria, ¿per què amb els teus coneixements i els teus savis
consells no organitzes una gran campanya de divulgació entre els
empresaris inquers i evitaríem més fuites i més drames? Recorda
que, quan érem més pobrets, a Inca teníem més de 100 fàbriques de
calçat i tots podíem anar a fer feina a peu.
Per descomptat que, si acceptes la meva proposta i fas la
campanya entre els empresaris inquers, promet que te dedicarem un
homenatge. Fins i tot podríem aprofitar qualque estampeta de les
que repartíeu amb motiu del Túnel de Sóller. Això, si és que vos
n'ha quedat cap.
Ah! Per acabar, un petit encàrrec: Ja que sovint seràs per
Madrid, és més que probable que trobis el meu conegut i admirat
senyor González Ortea.
Digues-li, de part meva, que quan vulgui podem tornar a
conversar sobre el problema de l'estacionalitat. Segur que el
convenceré.
Joan Rosselló i Munar, (rebuda per e-mail).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.