Un minut de silenci

TW
0

Aquest cap de setmana, a molts estadis de futbol s'ha guardat un minut de silenci en homenatge als set espanyols assassinats a l'Iraq. Sens dubte, ha estat aquest un sentit gest de solidaritat amb el dolor de les famílies dels desapareguts al qual em vull adherir i faig extensiu a totes aquelles famílies, tenguin la nacionalitat que tenguin, que han perdut un familiar víctima d'una guerra tan injusta i injustificable.

He de confessar que, quan he vist les imatges dels estadis emmudits de tristesa, he hagut de recordar quan aquell 12 de febrer en Joan Amer botà a l'estadi de Son Moix amb una pancarta que deia «Guerra No». Per aquesta acció en favor de la pau, que pretenia evitar aquestes morts i totes les que, malauradament, s'han produït, en Joan va ser sancionat per la Delegació de Govern a pagar una multa de 3.000 euros. Avui, no puc fer altra cosa que demanar-me si no haguéssim fet tots nosaltres el mateix, si amb el nostre gest hauríem pogut salvar una vida.

Estic convençuda que era precisament això el que pensava en Joan Amer en el mateix instant en què botava a l'estadi de Son Moix. Per això, des d'aquestes línies, vull demanar als dirigents del PP, i molt especialment al delegat del Govern, senyor Miquel Ramis, un altre minut de silenci i de reflexió. Potser si haguéssim fet cas a en Joan Amer, ara no hauríem de lamentar tantes morts ni hi hauria tantes famílies destrossades. Senyor Miquel Ramis, permeti'm que li faci una pregunta: encara pensa que una actitud tan noble com la d'en Joan Amer mereix ésser multada?

Marta Prunés Vigo. Rebuda per e-mail.